Un Somriure xerra amb una Llàgrima

Un relat de: Joan G. Pons
- Sóc un somriure pletòric i estic content... però fa una estona que em sento mullat.
- Sóc jo !
- Qui ets ? Envaeixes el meu espai...
- Sóc una llàgrima.
- Ja hi som. A què vens o apareixes ?
- Sols vull xerra una estona, si tu vols.
- I em mulles ?
- Les llàgrimes sempre mullen. I tu ?
- Jo no. Contagio el somriure.
- I com et va ?
- Costa. La majoria de gent li costa emocionar-se i somriure. En canvi... fàcilment s’emociona i plora.
- Tens raó.
- Però a mi m’agrada sentir, notar, la complicitat de la gent contenta i somrient.
- No acceptes a la gent amb llàgrimes ?
- Sí i No. Jo crec que la gent plora més que riu.
- Potser hi ha més motius per vessar unes llàgrimes, que per esclatar una rialla.
- Em rebel•lo !
- Em deixes dir-te quelcom ?
- Digues...
- Hi ha gent que plora de felicitat
- I...
- Llavors són llàgrimes que estan amb tu. No són meves.
- Tinc ganes d’abraçar-te, tot somrient...
- I jo també amb un somriure dolçament mullat.

Comentaris

  • Aquesta vegada...[Ofensiu]
    Annalls | 14-01-2013 | Valoració: 10

    ...t'has superat ,dels que he llegit es el que més aprop m'hi he sentit...Jo, L'Anna...no te res a veure amb l'escric objectiu. Deu ser perquè es més poètic...
    Gracies per venir a comentar-me, es el primer cop , no sabia ni tan sols que em llegissis. Per mi ets el relataire filosof i una mica poeta.
    Deies que el tacte el tenim com,,,adormit? inhibit? censurat?
    I mira que n'és d'important!!! Els psicòlegs ho saben prou!
    Sovint el millor que podem fer es abraçar, agafar la ma , tocar l'espatlla....per donar anim, confiança, tranquil·litat.
    Veig que fas cursets d'escriptura!!! Ves per on !!! Estic cercant com fer-ne per aprendre, de moment un que vaig trobar aprop de casa no es fa, no som prou.
    Així que m'agradaria estudiar la teva proposta, no es que em faci gaire ilusió fer-lo a casa però ...
    Anna
    Graciés de nou, valoro molt la teva aparició.

  • bé joan !![Ofensiu]
    joandemataro | 13-01-2013 | Valoració: 10

    tens molta raó plorem més que riem, cal reivindicar el somriure i el riure com fas tu en el teu relat

    una abraçada somrient
    joan