Cercador
Un somni
Un relat de: AA___- Compartir:
Érem en aquella illa.
Els petits cridaven esvalotats sobre l'arena tèbia de la platja il·luminada per una lluna plena, intensa i brillant. Els encantava jugar amb tu. Adoraven el teu pallasso.
Mentre jo, que sempre feia el paper seriós, intentava posar ordre en aquell desori de crits i emocions, de sobte, et vaig veure caure. Recordo perfectament, com si l'hagués vist a càmera lenta, el xoc del teu rostre ulls clucs amb la sorra. Literalment desplomada.
La mainada va donar per fet que es tractava d'un altre gest de broma, propi de la teva comicitat; a mi en canvi, el món sencer em va caure sobre les espatlles. Recordo patir d'ofec i sentir la fiblada d'una angoixa indescriptible, talment, com una punxada directe al cor. Agenollat davant teu, vaig fer un crit de desesperació per demanar silenci.
Sota aquella càlida brisa nocturna, et vaig mirar amb una esquerda a l'ànima mentre t'apartava els cabells de la cara. En aquell moment, vas obrir lentament els ulls i vas mirar fixament dins meu. La lluna et feia preciosa, ressaltava la negre profunditat d'aquells ulls misteriosament insondables que jo tant estimava. Amb la ma esquerra, vas aturar una llàgrima que em desfilava galtes avall, llavors somrient em besares.
Per l'horitzó es llevà una segona lluna també brillant i grossa, molt grossa. Com si l'haguessis esperada, et vas aixecar d'una revolada i sense parar de córrer vas anar fins la mar. No vaig poder evitar veure't desaparèixer entre les ones. Una força de l'altre món m'impedia seguir-te per aigua. L'ànsia em consumia les entranyes i el coll em volia explotar; grimpava incansablement les roques del litoral i et buscava mar endins amb l'aflicció de saber que no tornaries. Els nois, amb un sobrevingut silenci d'adult, quedaren a la platja amb l'il·lusori desig de que tot hagués estat un somni.
Els petits cridaven esvalotats sobre l'arena tèbia de la platja il·luminada per una lluna plena, intensa i brillant. Els encantava jugar amb tu. Adoraven el teu pallasso.
Mentre jo, que sempre feia el paper seriós, intentava posar ordre en aquell desori de crits i emocions, de sobte, et vaig veure caure. Recordo perfectament, com si l'hagués vist a càmera lenta, el xoc del teu rostre ulls clucs amb la sorra. Literalment desplomada.
La mainada va donar per fet que es tractava d'un altre gest de broma, propi de la teva comicitat; a mi en canvi, el món sencer em va caure sobre les espatlles. Recordo patir d'ofec i sentir la fiblada d'una angoixa indescriptible, talment, com una punxada directe al cor. Agenollat davant teu, vaig fer un crit de desesperació per demanar silenci.
Sota aquella càlida brisa nocturna, et vaig mirar amb una esquerda a l'ànima mentre t'apartava els cabells de la cara. En aquell moment, vas obrir lentament els ulls i vas mirar fixament dins meu. La lluna et feia preciosa, ressaltava la negre profunditat d'aquells ulls misteriosament insondables que jo tant estimava. Amb la ma esquerra, vas aturar una llàgrima que em desfilava galtes avall, llavors somrient em besares.
Per l'horitzó es llevà una segona lluna també brillant i grossa, molt grossa. Com si l'haguessis esperada, et vas aixecar d'una revolada i sense parar de córrer vas anar fins la mar. No vaig poder evitar veure't desaparèixer entre les ones. Una força de l'altre món m'impedia seguir-te per aigua. L'ànsia em consumia les entranyes i el coll em volia explotar; grimpava incansablement les roques del litoral i et buscava mar endins amb l'aflicció de saber que no tornaries. Els nois, amb un sobrevingut silenci d'adult, quedaren a la platja amb l'il·lusori desig de que tot hagués estat un somni.