UN SOMNI REAL

Un relat de: cristinat
Un somni real

Amb només una mirada ja es va fer entendre per poder ballar al seu costat. Ella li va oferir la mà per convidar-lo a formar part de la rotllana. Aquell petit contacte li va transmetre una calidesa que va remoure alguna cosa dins seu. No gosava mirar-la, intentava concentrar-se en la música per tal de no perdre el compàs. Notava la lleugeresa del cos de la noia que puntejava amb elegància i delicadesa, semblava que no arribés a tocar a terra amb la punta del peu. Se la va imaginar amb unes ales que la mantenien sospesa, com si no formés part del món terrenal. Potser aquest pensament estava influenciat per la sardana “Somni” de Manel Saderra que els embolcallava en aquell moment. En sentir l’últim contrapunt, però, va tornar a la realitat i aleshores sí, va gosar prémer la mà de la noia amb força, com si no volgués deixar-la escapar.
El crit d’una de les balladores el va situar del tot en el lloc on es trobava. La noia estava neguitosa, se li havia trencat el collaret de perles i no va poder contenir l’esglai. Tots es van ajupir intentant recuperar les pedretes blanques escampades enmig de la rotllana. Anava de quatre grapes buscant el tresor quan se la va trobar cara a cara, a la mateixa alçada. Tenia uns ulls negres, penetrants, que ressaltaven sobre una pell blanca i fina.
- Balles molt bé. Diumenge toquen a la plaça Sant Jaume -no tenia cap més argument per retenir-la. Com a resposta va obtenir un somriure vergonyós que, sense paraules, va servir com a assentiment d’una primera cita.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

cristinat

1 Relats

0 Comentaris

177 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor