UN SOMI, UN DESIG, UNA REALITAT FRUSTADA

Tot va començar com una espurna, que es torna em guspira, surt la flama, es forma una brasa enorme...però no em cremo, ans el contrari em desfaix poc a poc com el gel em la escalfor, em consumeixo veien pesar els dies i no em cremo, voldria tenir el cos ensangonat pel foc, voldria desfer-me a les brases i no puc, que fort.

Quant això passa només lo sap el que si troba, només valen els pensaments que d'ells en surten fantasies....que fort, jo em pregunto cada dia val la pena lluitar tant, doncs si em responc cada dia ...tinc dret a somiar, tinc dret a pensar, tinc dret a lluitar ....es tant el foc....es tant les brases....es tant el desig, que si no em cremo vull morir de cop.

Suposo que son molts els ingredients que em trastoquen...la mirada que te entra , el somriure deliciós , el caminar i el seu cost preciós , pleneta del culet ....que a mi m'encanta, una miqueta panxudeta...que bonic ha de esser acariciar aquest melic, el seu nervi que te, la seva imaginació per trobar el punt, la seva flexibilitat en les contorsions...per postures inversemblants, els seus mugrons quant sen la guerra a prop, i les cuixes ....qui les pot refregar...pujant poc a poc fins arribar al niuet , la olor de la seva pell ma excita...tota ella es una barreja de química carnal.

No hi cap nit ....al anar a dormir que no pensi em ella, i poc a poc em toca masturbar-me, no si val desfogar-me em la parella....no la vull, prefereixo deixar corra la fantasia...pensar....somiar, excitar-me fins a quedar moll....moltes vegades no arribo al lavabo....i em refrego el esperma per la boca pensant que ella lo voldria....aquesta sensació es diària, es la que ma aguanta a viure. Tan difícil es que no vulgui ?, em pregunto cada dia, .....es possible que no s'adoni del meu interès ?, no sap veure el esclat de joia entre els dos?...lo bonic es que som iguals, i se que te el do meu de la calentor...però a que espera a dir-me ....si Joan.

Un home encegat per tu...dona molt de si, no i ha descans, el final no existeix....tot se allarga, fins el esgotament físic i mental...es la mort del deliri, es reviure la vida, es el èxtasis total. Se que aquest relat no arribarà a les teves mans...però de ven segur que cada noia que el llegeixi s'esgarrifarà de tal negació....pensarà que uja-la fos la afortunada, que existís un home capaç de morir per l'amor....de remoure el que faci falta per fer-la feliç .....de tenir el foc a punt cada dia. De ven segur que es desfaria per tenir aquesta aventura en mi.

Es difícil explicar la situació de la trobada....seria dolça i aferrissada....seria com un tremolor de nerviosisme, per entrar a la calor de unes brases, humides, suquejant el cos per tot arreu de llepades, de saliva, de esperma, per acabar acariciant cada part del nostre cos. Es tanta la intensitat...es tant el desig, que la escorreguda no tardaria arribar....però em llepades i em estima arribaria el segon...es el bo, el que faria arribar el orgasme conjunt.....el que, la tremolor de les cames denota que arriba a tocar el cel, sense treure i em carícies notaria que es torna a posar em ganes, m'entres els mugrons jo xuclo ....ella em posa els dits al cul....axó em fa un deliri exquisit, li preguntaria si ara per darrera....de ven segur que acceptaria, lo primer que faria seria lubricar-lo em la meva saliva per no fer-li mal....es posaria ajupida i jo li posaria poc a poc, tinc la sort de que estic ben armat i axó fa anar mes em compta.... notaria com li entra em gemecs i esbufegant, m'entres els meus dits li refreguen la pipeta....que dura la tens....quin deliri vida....ma ajupiria i em la llengua et faria tremolar...quin gust . Ma quedat gravat en la memòria com em va dir ja fa temps ( al tenir el fill) que tenia la vagina petitona ...renoi quin deliri, si conjuntament em la meva polla grossa i llarga...no quedaria cap paret vaginal sense sentir el èxtasis....I NO VOL....OI QUE SE EQUIVOCA.

Sempre al·lega...que d'aquesta manera perdríem la amistat ...que mai en tindria prou...que ja està be, de totes... totes sa equivoca, la vida son emocions i com mes fortes millor.....la vida es dels valents...OI QUE SI.

Aquest es un desig, uns pensaments frustrats....asta quant podré aguantar?...lo acceptarà algun dia?