un raig d'aigua

la raó Marc! La natura és l'art sublim; és aquell art creat per una mà superior, diem-ne divina, que abasta des del macrocosmos, fins al microcosmos.
Jo em podria perdre en els nervis d'una fulla, contemplant la seva perfecció; en els jardins que atresoren al seu interior algunes gemmes; en la claror difusa que emet la lluna una nit d'agost; en el mar color de plom quan s'enceta una tempesta... Per això el teu poema em sembla magnífic, per què hi transmets aquesta idea, la de copsar amb els cinc sentits cada detall de la natura.
Quina sort la d'existir, la de poder tenir el goig de viure totes aquestes sensacions, no trobes?

(Per cert Marc, m'agradaria molt, moltíssim, tenint en compte que tu n'ets el creador de la idea original, que em llegissis i em donessis el teu parer del meu capítol de l'Univers...)

I bé, tot esperant-t'ho, una abraçada!

Donem gràcies per poder capturar instants gairebé imperceptibles, petits detalls que s'endinsen pels ulls i es fonen amb el cor.
Qualsevol moviment de la natura és pura màgia, bellesa en estat pur com dius tu.
Només cal contemplar sense judicis, formant part d'aquest preciós raig d'aigua...

Espero de tot cor que mai perdis aquesta especial percepció de les coses.
Per cert, desitjo que el nou treball et vagi força bé, encara que no ens enganyem, costa molt trobar quelcom que ens ompli i ens gratifiqui de debó. Només ho poden aconseguir uns pocs privilegiats.
En fi, almenys tenim l'escriptura que és vocacional i ens fa perdre la noció del temps...
Sort en tenim d'això i algunes coses més, oi!

Una abraçada Marc!