un raig d'aigua

Un relat de: Marc Freixas

un raig d'aigua que sorgeix de sobte

per sota d'un espai on el plugim es fa evident
amb el vaivé de les imitacions d'unes onades


imagino quatre palmeres que no hi ha,
quatre bancs que si que hi són,
una gespa i mil sospirs... alguns d'angoixa, i d'altres de plena llibertat

mentre el poema se'm torna a fer i a dibuixar
per àmbits on la situació sempre és diferent


cada lloc és al seu lloc,
i no hi ha res que es faci estrany

perquè la naturalesa és bellesa en estat pur

-sempre que sigui vist als ulls poètics... sempre que els paisatges ens permeten ser partíceps del seu immens espectacle-

Comentaris

  • Tens tota...[Ofensiu]
    Maragda | 08-07-2005

    la raó Marc! La natura és l'art sublim; és aquell art creat per una mà superior, diem-ne divina, que abasta des del macrocosmos, fins al microcosmos.
    Jo em podria perdre en els nervis d'una fulla, contemplant la seva perfecció; en els jardins que atresoren al seu interior algunes gemmes; en la claror difusa que emet la lluna una nit d'agost; en el mar color de plom quan s'enceta una tempesta... Per això el teu poema em sembla magnífic, per què hi transmets aquesta idea, la de copsar amb els cinc sentits cada detall de la natura.
    Quina sort la d'existir, la de poder tenir el goig de viure totes aquestes sensacions, no trobes?

    (Per cert Marc, m'agradaria molt, moltíssim, tenint en compte que tu n'ets el creador de la idea original, que em llegissis i em donessis el teu parer del meu capítol de l'Univers...)

    I bé, tot esperant-t'ho, una abraçada!

  • Hola Marc![Ofensiu]
    ROSASP | 05-07-2005

    Donem gràcies per poder capturar instants gairebé imperceptibles, petits detalls que s'endinsen pels ulls i es fonen amb el cor.
    Qualsevol moviment de la natura és pura màgia, bellesa en estat pur com dius tu.
    Només cal contemplar sense judicis, formant part d'aquest preciós raig d'aigua...

    Espero de tot cor que mai perdis aquesta especial percepció de les coses.
    Per cert, desitjo que el nou treball et vagi força bé, encara que no ens enganyem, costa molt trobar quelcom que ens ompli i ens gratifiqui de debó. Només ho poden aconseguir uns pocs privilegiats.
    En fi, almenys tenim l'escriptura que és vocacional i ens fa perdre la noció del temps...
    Sort en tenim d'això i algunes coses més, oi!

    Una abraçada Marc!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.