Un principi

Un relat de: Naila Lavall Prat

És com si aquell cel negre d'aquest matí se'm tirés a sobre.
Com si la pluja que xocava contra el terra em despullés.
Els pensaments s'han desbordat, señors.
I les il·lusions s'han esfumat.
Tinc ganes que tornis.
I puguem somiar amb el viatge un cop més.
M'agrada tenir-te a prop meu.
Per això ploro, quan penso que marxaré.
Quan penso en canviar i en com puc fer-ho per fer-me gran, per tu. M'enfonso.
I allò que solem anomenar temps, ha passat de llarg. No m'ha donat temps de viure, aquells moments amb atenció.
Perquè ara, ni tan sols puc recordar-los.

Els sentiments són engimes, són inexplicables i confusos, i intento reflexionar sobre el conficte que tan em podreix, dins meu.
Fi.
Continua. El CAMÍ de PENSAMENTS INEXPLICABLES, continua senyors.


continuarà..

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naila Lavall Prat

Naila Lavall Prat

1 Relats

0 Comentaris

686 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor