Cercador
Un principi
Un relat de: Naila Lavall PratÉs com si aquell cel negre d'aquest matí se'm tirés a sobre.
Com si la pluja que xocava contra el terra em despullés.
Els pensaments s'han desbordat, señors.
I les il·lusions s'han esfumat.
Tinc ganes que tornis.
I puguem somiar amb el viatge un cop més.
M'agrada tenir-te a prop meu.
Per això ploro, quan penso que marxaré.
Quan penso en canviar i en com puc fer-ho per fer-me gran, per tu. M'enfonso.
I allò que solem anomenar temps, ha passat de llarg. No m'ha donat temps de viure, aquells moments amb atenció.
Perquè ara, ni tan sols puc recordar-los.
Els sentiments són engimes, són inexplicables i confusos, i intento reflexionar sobre el conficte que tan em podreix, dins meu.
Fi.
Continua. El CAMÍ de PENSAMENTS INEXPLICABLES, continua senyors.
continuarà..