Un porc a l'estiu

Quin fàstig la calor d'estiu amb els aires calents de l'Àfrica, quan fa calor les gotes pudents de suor em regalimen per tot el cos alhora que la roba se'm pega a la pell com si fossa neoprè. Quin avorriment sentir parlar les germanes del seu viatge a Grècia fa cinc anys per mil·lèsima vegada. Quina ràbia no tenir piscina i haver-me de conformar amb la banyera perquè em sembla poc higiènic anar-hi a una de pública i des de sempre he odiat la platja; plena de nens escridassant, amb l'aigua bruta i plena d'algues; de meduses i d'adolescents reiense'n de tot Crist; de peixos que quan em rosen sento la meva ànima enlairar-se poc a poc i de les ones que em fan tragar el pixum dels peixos, amb la maleïda arena i la "piloteta" de plàstic de la família veïna que reparteix el menjar com si fossin un McDonald's o sap Déu què.

Odio l'estiu.