Un Nadal diferent a cada lloc

Hola, em dic Kungo Nozarewi. Sóc un noi alt, amb poc cabell, però el poc que tinc és negre com el carbó i està tot arrissat. La pell és de color marró , degut a que sóc d'una tribu de l'Amazones, i tinc una cicatriu al peu en forma de 6, o de 9 segons com ho miri la qual em vaig fer el dia en que vaig aprendre a caçar.
Tota la meva família està en aquella tribu i jo visc a Espanya, ja que em van segrestar uns homes blancs, a mi i a uns altres nens més, quan estàvem de caça i ens van dur a no se quin lloc. Tot això amb anys 7 només. Per sort vaig poder escapar a temps després de sortir de la caixa del vaixell quan vam parar a Espanya.
Tot això és la meva vida anterior. Ara visc en un pis, amb la meva dona i d'aquí poc tindrem un fill. La meva dona és d'Espanya, però ens entenem perquè a l'internat de menors en el que em van ficar quan vaig arribar em van obligar a aprendre'l. Ara tinc amics aquí, però gràcies a la sort que he tingut, he pogut fer que la meva família se n'anés a viure a Brasil i parlo amb ells cada dia a través de l'ordinador. Si no se'n recorden d'encendre'l tenen el telèfon que també els puc trucar.
Des de tota la vida, la festa que més m'ha agradat ha sigut el Nadal, encara que fins que no vaig arribar a Espanya no vaig saber el verdader significat, ni tampoc el simbòlic. Quan vivia amb la tribu, celebràvem una festa semblant a l'hivern, en la qual tots menjàvem una cabra i resàvem al deu de la calor perquè tornés i no patíssim fred. Tota la tribu es reunia a la tenda del cap i allí parlàvem alegrement i els petits jugaven a fora i els grans bevien un licor tradicional que només el fèiem per aquell dia.
En canvi, a aquí, muntem un arbre i l'adornem amb boles o cintes lluents; fem un escenari amb figuretes, cases i coses que tinguis per casa on hi ha un estable amb un ase i un toro i un nen, és diu Jesús, a la llitet, amb palla i feta de fusta, amb el seu pare, Josep, i la seva mare, Maria, anomenat pessebre. Mentre muntem tot això també col·loquem uns homes amb camells que es tenen que fer avançar cada dia una mica i el dia 25 de desembre tenen que haver arribat a l'estable. També es fiquen uns pastors que porten regals al nen Jesús.
A part de tot això també es va a missa, que és el lloc on queden tots els d'una mateixa religió per a reunir-se, el 25 de desembre abans de que vingui el tió, que és un tronc de fusta que per als petits es fa veure que caga regals mentre el piquen amb un bastó o un diari enrotllat. I després anomenen salvatges a les tribus quan anem a caçar per a alimentar-nos i ells peguen a un innocent tros de fusta sense pietat.
Aquestes festes són molt boniques, ja que també es reuneixen tota la família, a la meva antiga tribu es quedava tota sencera perquè érem pocs i podíem, però com que ells són molts en un tros petit de terreny tenen que quedar en família. A part d'això tota la gent està contenta i compra regals excessivament. Aquests regals serveixen perquè el dia 6 de gener, que el que es celebra és el dia de reis, la gent regala als més petits o als altres adults. Ho fan per amistat i igualtat, o això és el que suposo.
No se el per què, però la veritat és que aquestes festes t'omplen el cor d'alegria i felicitat. No se si és per la felicitat de la gent, o per què és reuneixen tots, o per l'amistat que és respira a l'aire. Però la veritat és que és la millor sensació que es pot sentir en el món.
Estic pensant en que els meus pares vinguin a viure aquí perquè puguin sentir el que jo sento per aquesta festa.
Molts cops penso que què hagués passat si no m'haguessin segrestat aquells homes, potser encara estaria a la tribu i m'hauria casat amb una de totes les noies que hi ha per allí. Però en pensar en el Nadal, en la meva esposa a la qual estimo tant, en el fill que d'aquí poc tindrem junts i en tot el bo que m'ha passat ho compensa tot de bon grat.
Per això desitjo que molta gent d'allà on vinc jo tinguin algun dia la sort de poder anar a una ciutat d'Europa i conèixer el que és viure el Nadal amb una família, una dona i uns bons fills.