Un mosquit eixerit

Un relat de: r.term.
L’olor de la canyella et recordava aquells exquisits menjars.
La nineta mai més va voler tastar el teu gust.
Havien desaparegut aquells finals feliços.
L’últim suc havia desaparegut.
Ella només somreia.
Al gener hi havia odi, ara te’n penedeixes. Segueixes cantant aquella cançó coneguda.
Podies anar pintant parets, podies penjar i despenjar fotografies.
L’Enriqueta sap molt bé quina olor fa el cafè. En Miquel i l’Anna s’han casat. També saben quin mosquit t’ha picat, i que alguna cosa s’ha inflat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: