Un món millor (II)

Un relat de: Judith Malina

Va entrar en silenci. Arribava una mica tard.
- Bé , doncs. Després de la petita introducció que hem fet , passarem a explicar el pla. Laia , per tu que has arribat tard - la Laia pensava que hauria passat desapercebuda i per un moment es va posar un xic vermella - , només hem explicat una mica com vam celebrar la reunió per decidir el pla , pels que no hi eren.
La Laia va somriure una mica , i va donar pas a la Llum a continuar amb el seu discurs. La Maria , que seia al costat de la Laia , va deixar anar una mitja rialleta , sabia que a la Laia la posava nerviosa ser per un instant el centre d'atenció involuntàriament.
- Bé , com sabeu , la reunió d'avui és clau perquè tot funcioni com ha de funcionar. Aviat farà dos anys que ens trobem aquí , tres cops per setmana , per discutir sobre el mètode , i finalment hem arribat a un acord i és l'hora de posar-lo en marxa - la Llum va fer una petita pausa i va mirar els centenars d'assistents a la reunió -. Cadascun sap el que ha de fer , i avui ens queda decidir el moment de l'actuació.
Va treballar uns minuts en l'ordinador per establir videoconferència amb la Ciutat Gran , la capital de la seva comarca , on s'estava celebrant una altra reunió clandestina , amb milers d'assistents més.
- D'aquí a uns minuts , la Sara ens farà el seu discurs per començar l'acció - va mirar els assistents i va agafar aire -. Esteu tots a punt , oi?
Tothom va contestar que sí.
- Bé. Passo a llegir l'informe definitiu que ara mateix enviaré a la Ciutat. Primer: la persona escollida per representar el Govern Provisional és Llum Saura , és a dir , jo mateixa - tothom va riure mentre ella somreia , bromista -. Hi esteu d'acord?
El sí va ser unànime.
- Tots ens comprometem a dur a terme la nostra tasca sense saltar-nos cap punt de les instruccions. D'acord?
Centenars de persones dient un sí absolut.
- Crec que tots estem d'acord en tots els punts. Estic impacient per comunicar-ho a la Sara i començar l'acció.
L'assamblea sencera va somriure , mentre la Llum enviava el comunicat a la Ciutat Gran. Només calia sentir les paraules de la Sara , la representant del Govern Provisional a la Ciutat , i en poques hores començaria l'acció. L'acció definitiva.

La Laia estava feliç i alhora nerviosa. Ella , que sempre havia pregonat els seus discursos anti-sistema , que sempre havia lluitat aferrissadament per la causa , que havia convençut la major part dels assistents a les reunions per anar-hi i havia predicat un missatge per a convertir el món en un món millor , se sentia per primer cop satisfeta de la seva feina. Després de discussions , baralles i molts problemes , havia aconseguit que el seu somni es fes per fi realitat.

Es va produir un breu silenci quan la Sara va aparèixer a la pantalla.
Després de donar la benvinguda als milions de persones que en aquell moment , va començar amb el seu discurs.
- Som aquí perquè tots creiem en una mateixa causa , perquè tots creiem en la igualtat d'oportunitats , la igualtat de drets i de deures , perquè creiem en el respecte i perquè volem aconseguir que el món sigui millor per a tothom. Per això hem preparat acuradament aquest pla i ens hem compromès a dur-lo a terme sense dubtar , i per transformar la vida en una vida molt millor per a tothom. Tots tenim clar el nostre paper i volem actuar perquè creiem en nosaltres mateixos , creiem en la solidaritat i creiem en el futur. I sobretot , creiem en la llibertat.
Tothom va aplaudir eufòricament a la sala. El discurs havia estat breu , però molt efectiu.
- Per acabar , us comunico que l'acció es durà a terme el dimecres , a les dotze de la nit. Als representants , escollits lliurement pel poble , us vull recordar la vostra tasca , i com s'ha de dur a terme. Heu de tenir molt clar com s'ha de fer , i fer-ho sense por. Sabeu que tenim el suport incondicional de tres milions i mig de persones en tot el país , i d'un total de vint-i-set milions arreu de l'Estat. Per tant , esperem que el dimecres ningú es faci enrere i tot vagi com ha d'anar. Us desitjo molta sort. Em despedeixo ja , per acabar de completar els nostres informes.

La reunió s'havia acabat amb un gran optimisme. El dimecres , tothom estava inquiet i nerviós. La Llum , aquella nit , entraria a la seu del govern , l'ajuntament , i prendria possessió del poder per la força , amb el suport de més de la meitat dels ciutadans.
Unes hores abans , es trobaven a la seu de les reunions. La Llum sabia que , amb aquest pas , canviaria el futur de tot el país. Estava nerviosa , i una mica espantada. Però quan va arribar l'hora , va decidir donar el pas i es va presentar a la porta de l'ajuntament.
I allà va començar el pas definitiu cap a la llibertat.

Comentaris

  • Ja torno a ser aquí![Ofensiu]
    Arbequina | 31-05-2006 | Valoració: 8

    I pel que es veu m'hauràs de tornar a veure en el proper/s.
    Jo em deia, manté la expectativa fins el final... bé, fins el que vingu darrera al menys.
    La veritat, no sé com pot acabar tot això. En el primer t'he comentat unes coses que ara... no sé que pensar; no intueixo quin gir agafarà la teva historia reivindicativa. A cas un cop d'estat, com dius? No sé, no sé, per ara no puc fer més que assegurar que tens un lector atent a "Un món millor (III)".

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Judith Malina

Judith Malina

6 Relats

10 Comentaris

5975 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
LA TRISTA VIDA D'UNA DONA...

El primer que aprèn
és que no és un home
i tard o d'hora
el ser dona
es torna una càrrega...