Un món especial

Es tanquen les portes posteriors de l'ambulància i ens anem com un raig cap al hospital .
Es la una de la matinada i hem fet un bon treball amb aquest pacient que ha arribat quasi mort i li hem tornat a la vida .
Ara ja sembla tranquil i no té dolor al pit .Encara no li he dit que ha patit un infart però ara li explicaré.
Aixó es comença a moure i en aquest espai tan petit hi ha un bon ambient .
Som quatre i molt ben avinguts.
El "argentino" o "ambulanciero" ,com el diem a vegades ,ens parla de la seva terra al mateix temps que escriu el seu informe .Li recordo que m'ha promés un "churrasco" i riu .També riu el pacient , que se sorprén d' aquest ambient especial , de treball, companyerisme i esforç .
Eli , la infermera, li pregunta constantment si es troba bé mentre que li controla les constants cada cinc minuts .Es molt estricta i molt bona professional. El Sr Albert es mostra molt agraït i ens diu que li hem salvat la vida .Acluca els ulls i torna a somriure .Ho ha passat molt malament pero ara es troba bé.
El gota a gota es balanceja al compàs dels moviments de aquest vehicle tan familiar per nosaltres .
Jo estic relaxada i només estic pendent del monitor . Tinc gana .Encara no he sopat i ja es hora .
Eli em fà l'ullet i m'ensenya una mica de xocolata que te amagat a la butxaca de la bata.
" Després , quan tornem …" : li dic en veu baixa .
Parlem de la chicota de "el argentino", del mate , de la vedella i del tarannà que tenen. Fem acudits i al final , tots ens fonem en una gran riallada .
"Això no es massa seriós , vinga , callem " dic , intentant semblar seriòsa.
Estem arribant i l' Albert ja no té dolor i porta tota mena d'artefactes : l'oxigeno , les vies , el monitor ….pero es veu feliç de ser-hi en aquest món .
Jo també estic contenta perque hem fet una bona feina . Entrem a l'hospital .
Carall ,quin ambient!!
"Hola "…"Adeu"
Un antic company em diu :" Ey!! Que fas aquí?"
I li dic : "allò de sempre , treballar"