Un home qualsevol

Un relat de: Ferran de Montagut

Un home qualsevol

Narració

Era un home de mol mal geni, s'enfadava molt fàcilment i la seva ira li feia perdre el seu control, allò li feia mal i el perjudicava greument en les seves relacions de parella. L'home fart del seu mal, va decidir de visitar un home savi per que li dones consell. Hi així ho va fer, va arribar d'avant del home savi i li va dir...
Molt venerat home savi, soc infinitament desgraciat per la culpa del meu caràcter... Mes jo voldria canviar i no se com fer-ho... Tinc mol mal geni, i altres tants que no els controlo.
El savi desprès d'escoltar-lo li va dir:
Per a saber com ets en realitat necessito coneixeran millor el teu caràcter, dons vull contemplar la teva ira hi el teu mal caràcter.
L'home va contestar: Però ara no tinc cap mena de preocupació i per tant no estic amoïnat i no puc demostrar el meu mal caràcter.
El savi li va contestar:
Marxa i quan et sentis enfadat vine en el precís instant, perquè jo vegi com es manifesta amb tu això.
L'home va marxar altre volta a la seva casa, no abans dient al savi que així que sentis quelcom tornaria.
Uns dies desprès es va enfadar mol i va córrer a visitar al savi, i li va dir ja soc aquí de nou, el savi li va dir: Va ensenyem el teu mal geni... Però l'home en el camí fins la casa del savi el seu mal geni, havia ja desaparegut, i l'home li va dir ja no estic enfadat ho sento...
En aquest cas li va dir el savi, marxa i quant tornis a estar enfadat, vine molt mes ràpid, perquè pugui manifestar-se amb tu i jo el pugui veure.
Varen passar uns dies i va arribar aquell precís moment de que l'home es va tornar a enfadar i en aquell precís moment aquell home va córrer mes que l'altre vegada a la casa del savi.
Mes... Va arribar esgotat a la casa del savi i ja el seu mal caràcter ja li havia passat de nou, per lo que el savi li va tornar a dir:
Tens de venir molt mes ràpid quant estiguis enfadat, cas contrari mai podré veure el que et passa!
L'home va tornar a marxar tot compungit, varen passar uns dies mes i l'home va tornar a enfadar i va sortir corren de la seva casa, tan que les seves cames li permetien, va arribar a la casa del savi molt cansat i ja no estava enfadat... El savi li va dir:
Et dones compta amic? La teva ira no et pertany, no es cap justificació pel nostre comportament, mentre que jutgem durament l'ira dels demés, això que tu tens et porta a la mala relació parella, ningú mereix que li facin mal, i ningú te cap dret a fer-lo. Per tant pren nota d'aquestes formules per a mantenir la teva pau i a la vegada la dels demés. Hi li va donar un formulari que contenia les frases adequades per no enfadar-se mai mes.

La primera deia: Pren mida en cada situació i fes servir sempre el teu bon humor, suavitza totes las situacions difícils.
***********************************
Pren consciència de les teves reaccions negatives, escolta i reconeix el teu to emocional i les paraules que utilitzes per a parlar.
**********************************
Deixa de buscar culpables i pren tu la teva responsabilitat i a mida que tu reconeixes el mal humor present dins teu en aquells moments tindràs de posar el teu treball per a subsanar-la.
*********************************
Mira de front el teu mal humor i la teva ira, accepta-la dins teu, busca les seves arrels en el teu passat efectiu, i pren tu mateix la decisió de curar-la emocionalment.
*********************************
Uns segons abans de deixar-te portar pel mal humor o la ira, recorda les conseqüències, aquelles tan dolentes per a tornar-te agressiu.
*********************************
Sigues pacient i perseverant en el teu esforç de canviar la teva manera de ser i el teu comportament, d'avant dels problemes. Mereixes tenir aquella pau interior i millorar les teves relacions amb la teva parella, amics i coneguts.
*********************************
El millor remei encontre la violència es tolerar i fer diàleg, mostra tan a la teva parella com a els demés el poder de les teves paraules comprensives. Deixa marxar el passat, i deixa de preocupar-te per el futur, viu el present, dons la vida encara que no t'ho sembli, es meravellosa.
**********************************


Epíleg

Avui en dia la majoria dels nostres espais públics estan sent envaïts amb l'agressivitat de moltes persones foranies i que no saben comportares.
Sortir al carrer en molts dels casos, implica tenir de protegir-nos d'aquells que amb la seva manera d'actuar tan pels carrers com en el tràfic, en els treballs, en els serveis que demanem, inclòs en el tracte, tracte casual que de vegades podem sortir afectats per aquestes actituds agressives que tenen certes persones.
Els mals humors i les ires poden ser una de les emocions mes destructives que podem experimentar, sobre tot, quan ens deixem portar per ella ja no som nosaltres mateixos sols som reaccions. Ja saben que viure envoltats d'agressivitat fa que el nostre entorn es torni quelcom mes difícil i conflictiu, per això; i per les ferides emocionals que ens causem els uns als altres mitjançant els nostres comuns comportaments val la pena parar-nos i pensar del que estem fen.
Posem els temes de violència en pau, tots aspirem a viure en un mon mes pacífic on puguem expressar-nos desarrelar-nos i conviure en pau per a conviure d'una manera harmoniosa mes respectable i mes responsable.
Però heu de pensar que la pau vertadera comença en l'interior de cadascun de nosaltres, aquesta es manifesta en els nostres comentaris, accions i eleccions en las relacions amics o parelles que mantenim amb tots els nostres éssers estimats duran las nostres actuacions a diari hi amb el tracta que donem als demés. Amb això vull dir que per viure en un entorn molt mes pacífic necessitem revisar i ajustar cada dia mes i mes el nostre comportament, tan per la família com pels nostres amics i desconeguts que ens envolten, si fem tot això ben aplicat el nostre mon està salvat.
****************



Ha sigut una narració per en Ferran de Montagut, escrita avui dia 2 de Desembre del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!
E-Mail: fdemontagut_escriptor_poeta_cuiner@msn.com el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887033 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)