Un home en marxa

Desperto, els ulls se’m cauen a terra. Haig de córrer. No sé on soc però haig de córrer, he de fugir. Les parpelles es desenganxen del terra, la mirada alterada intenta fixar-se. Parets, una taula, ampolles buides, una xeringa ensangonada, dues putes nues, mortes? Una es mou, l’altre és morta? No hi ha temps. Cames, amunt, el cos cau endavant, un equilibri precari m’estabilitza en mig de l’aire carregat i ranci de l’habitació. Els pulmons s’inflen, un dolor intens em recórrer la pell, com si fos la primera vegada que l’aire entre dins meu. Palpo butxaques, un rellotge, 20 grams d’heroïna, 40 euros, pistola de 9 mil•límetres. Suficient per viure fins l’endemà. Salto per damunt del potencial cadàver, obro la porta. Hauria de cremar aquest lloc per no deixar pistes. Baixo les escales, el cos tremola d’un costat a l’altre, records borrosos d’una nit tèrbola m’assalten. Arribo a la planta baixa, sóc a un motel de carretera, la recepcionista em demana 22 euros per dues nits. Dues nits? Vull pagar però al ficar la mà a la butxaca topo amb la pistola. Ningú al voltant. Els ulls de la noia volen en direcció al seu nas intentant seguir la trajectòria de la bala que una fracció de segon més tard entra pel seu front alliberant totes les idees i plans de vida que hi havia retinguts. Obro la caixa forta, ni un cèntim, però un rebut amb el meu nom indica que vaig pagar per anticipat. Mala pècora, li hauria d’haver disparat a l’estómac.
Surto, la llum em cega, m’arronso, com un marrec acollonit. Hora de la primera dosi. Esnifar heroïna es malgastar-la, però donades les circumstàncies servirà. Una carretera buida s’estén a l’horitzó fins a tocar el cel. Un blau clar. L’aire em porta el soroll d’un motor antic que petardeja, el veig venir, em poso al mig de la carretera. El cotxe derrapa i s’atura. Dues noies van dins, grosses, lletges. Sense rancor, una esbossa un somriure i em pregunta si vol que em portin o que m’atropellin. Sembla estar disposada a satisfer qualsevol de les opcions. Obro la porta, m’assec. Que em portin a un altre motel. Trec l’heroïna, la brillantor dels seus ulls il•lumina l’interior del cotxe. Motel 256, està a uns trenta minuts d’aquí, murmura la conductora. Si t’hi portem, compartiràs això amb nosaltres oi? Sembla suplicar l’altre. A l’entrada, la recepcionista m’examina. Somric, pago dues nits per anticipat.