Cercador
Un futur meravellós
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Camina la paraula per territoris insospitats
just quan comença a caure la primera gota de pluja...
les històries complicades
són com els primers passos de vida,
de tan en tan un sospir, una rialla
i tota la paciència del món
per entendre l'amor que se sent ja per sempre,
des del primer moment
i fins a l'infinit de tots els dies existents
el primer petó del començament d'un poema
és tendre com el nadó acabat de néixer,
la mateixa pinzellada que dibuixa la mare en cada vers
es fa patent en el quadre que perfila l'immens desig de tots :
el de tenir-ho tot a punt
per quan arribi l'hora de deixar-se anar
oblidant el passat dolent, respectant el present incert
i tolerant amb il·lusió un futur meravellós
Comentaris
-
fantàstic[Ofensiu]lilium | 20-06-2009 | Valoració: 10
Hola marc, q tal? feia molt temps q no et llegia i ara m'ha vingut de gust tornar-hi, quin poema més ben fet, és fantàstic, quins versos!!
Ja saps continua escrivint perquè vals molt!! Apa una abraçada. Esperem versos i poemes nous ben aviat. Gràcies per escriure'ns.
Lilium -
Felicitats![Ofensiu]nuriagau | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs? -
M'ha encantat[Ofensiu]Queca | 20-10-2008 | Valoració: 10
tornar-te a llegir. Crec que en aquest poema deixes veure molt clarament el teu talent i destresa amb els mots.
De veres, t'admiro.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872371 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.