Un dia més...

Un relat de: daimonis

Quin dia! De nou, el sol brilla amb una intensitat que em recorda tant a tu!!! Brilla somrient, ben amunt, feliç, incert, incomprensible! Què ha passat?

L'estiu ha arrencat el vol seguint el ritme d'una brisa fresca i nocturna, i tu sense cap permís has marxat darrere seu, tu, amb la teva rialla constant, la teva valentia i la teva vitalitat, tu amb les teves paraules i els teus somnis i amb l'equipatge de tota una vida ens mires des de molt amunt, des de qui sap on, i alhora et sentim molt a prop , rient alegrament de les nostres pífies, plorant amb nosaltres, vivint una vida en paral·lel, intocable, màgica, sense comprensió i sense necessitat de ser compresa.

Era una tarda de principis de tardor, recordes aquelles tonalitats trencades que s'emmirallaven dins l'estany? Una barreja confusa de marrons, groguencs, rojos i dèbils fulles que lentament s'ajeien sobre un llit de sorra fina o navegaven sense destí sobre l'aigua neta i transparent...Aquella tarda que tu reies, com sempre, amb els petits, els teus petits i amics atletes, uns amics als quals tu els transmeties una enorme passió , una cosa tan senzilla com córrer, es convertia en una pintura plena de sentiments. Amagant un repte personal ho comparties, una meta, un final d'un principi que guanyaves i t'agradava, i reies tant...Quina vitalitat!! Que viu et senties, els teus ulls radiaven de felicitat, la tardor era dins teu! Aquella tardor còmplice d'unes mirades que es volien saludar però que ho van deixar per un demà...còmplice d'un fins aviat que tu no vas sentir i que jo no vaig dir...

Encantada mirant el sol, penso que tu penses, que vius... ets aquí, sense dir res, callat, silenciós i conservant aquella timidesa tan teva que simplement desvetlla la més gran i especial virtut que hi ha dins teu, et desconec i en el precís moment que penso això somrius deixant anar una pinzellada de felicitat que em fa plorar dolces i càlides llàgrimes, és un instant que em transmets aquesta gran persona que ets, que envejo, com tants altres, contenta d'haver conegut.

És una melodia suau, de tonalitat intensa i clara, és el teu somriure, el teu rostre, el teu tot!

Records d'infància es barregen amb l'adolescència present, amb la proposta indiscutible de continuar vivint...creus que el present no existeix? Que és simplement un punt entre la il·lusió i la enyorança? Penso que en certa manera és cert, et trobo a faltar i al mateix temps desitjo deseperadement trobar-te...

Avui tot és diferent. El dia és un batibull de sentiments, entre ells, un sol que dibuixa el teu enigmàtic somriure còmplice de tot el que veus i no dius. Simplement és un dia més o menys de la meva vida, de les nostres vides, de tots els que et coneixem i dels que no, res no s'atura i tu tampoc, seguint aquest "esprint" sense principi ni final, aquest camí de tonalitats i melodies, cap al no res on misteriosament hi és tot.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

daimonis

1 Relats

0 Comentaris

1047 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor