Un dia més (I)

Cada tarda coincidim. Primer una mirada seguida d'un tendre somriure. Passa per davant, em mira fugaçment. De reüll.
Sento que em protegeix des de l'altra sala, sortides i entrades. Les mirades com imans. Sembla que ningú se n'adoni del que ens està passant. Sense voler-ho evitar li busco els ulls, uns ulls blaus carregats de força i frescor. Amb mi es mostra segur però tímid alhora. Una barreja difícil d'interpretar: m'excita i, alhora, em desespera.
Des de la meva cadira l'observaré dia rere dia. Demà els nostres ulls tornaran a coincidir, les nostres mirades tornaran a xocar amb una desesperació creixent.
Demà, potser, creuarem una paraula.
L'endemà, compartirem un altre somriure.
I potser, la nit següent, serem un.