Un dia, fa anys, amb el iaio...

Aquestos dies gelats,la mare sempre em sol despertar al crit de"lagartija dormilona",perque diu que les sargantanes dormen molt quan fa fred,i a mi em fa molta risa que em cride així i de la risa em desperte.
Ella va nàixer a una ciutat que s´anomena Soria,i per això parla castellà algunes vegades.
Pero hui no era un dia normal de fred,ni jo una sargantana.Quan el pare venia pel corredor a despertar-me,jo ja estava vestit i a punt per sortir cap a la casa dels iaios.A mi dins la roba vella,com havia dit la mare,per no embrutar-ne de nova,i un somriure d´orella a orella es el que ha trobat el pare quan ha obert la porta de la meua habitació.
Estava molt content perque el iaio Vicent havia dit que necessitava la meua ajuda per anar el diumenge a pescar a les roques de la platja del Pinet.
Jo no se com anava a ajudar-lo,perque jo mai havia pescat,pero tenia moltes ganes de passar un dia amb ell.Em feia riure molt perque sempre em contava històries de quan era jove i un poc dimoni.

Quan hem aplegat a casa dels iaios encara era de nit,i feia un fred que pelava les canyes com sol dir el iaio.Pel carrer no es sentia ni una mosca,i pel cantó de dalt semblava entrar una boira blanca amb intenció de cobrir la farola en un instant.Em feia por,pero no anava a dir-li al pare que m´asustava una boira…
El pare ha marxat i la iaia m´ha banyat la cara a petons,cosa que a mi em disgusta molt perque em tracta com si fora un xiquet xicotet,i no ho soc.Pero a la iaia la perdone.
M´ha preparat un tassa de café amb llet amb 3 magdalenes,que la mare no em deixa beure´n,pero ella diu que es nescafé i que en puc beure de tant en tant i que no li ho diga a la mare.
En això ha baixat el iaio,que estava llavant-se dalt,i jo he anat com un llamp a abraçar-lo per la cintura i clavar-li el nas damunt del jersei blau nit que tant m´agrada olorar.El iaio fa olor a home bo.Ell diu que es olor a home vell,pero jo se que es mes bo que vell,i que em pasaria hores amb el nas damunt del jersei blau nit,olorant al iaio,i quiet.Es estrany que jo estiga quiet,pero així ho estaria i no trobaria a faltar cap cosa.
La iaia ens ha guardat el esmorzar ben envolt dins una caixeta de cartró,m ha tornat a banyar la cara a petons,i hem marxat a la platja.
Pel camí el iaio m´ha explicat que el Sol no venia seguint-nos,sino que es tan gran que mai el podrem deixar enrrere per molta velocitat que porte el cotxe,i que ningú se li podrà apropar mai perque es cremarà abans,i que la Lluna i el Sol no son amics,i que al Sol li diuen Llorenç,i que quan algú està sol no vol dir que està al Sol perque això es impossible.
M´ha semblat estranya la platja.En estiu quan jo vaig venir,no era igual,era plena de gent,molts colors,i molts xiquets rossos que parlaven diferent.El iaio diu que son estrangers,i jo no se d´on son,pero parlen malament i tenen la pell o de color blanc o de color roig.Huí no havia ningú a la platja,semblava trista i grisa,i es podia escoltar bé el soroll que fan les ones.Crec que sóc un poc poregós,molt poc,i es que el soroll de les ones em semblava de fantasmes.La por ha desaparegut quan el iaio ha tret la meua canya de pescar,fabricada per ell!M´he posat molt content,perque ara ja podia pescar i perque me la ha regalada.Es una canya de canyar normal,com jo de alta.Al cap de dalt li penja un fil que te un suro i un ham a la punta del filet.El iaio m´ha preparat l´ham i ja he pogut pescar.
Ara ja era de dia,i es podien veure els peixos com s´apropaven,pero no he pescat res.Per una banda volia pescar algo,perque volia que el iaio estiguera orgullós de mi,pero per altra banda em donava llàstima que un peixet d´aquells que estaven nadant per allí amb els seus germanets poguera acabar morint per culpa meua.
El iaio m´ha dit que si no pescavem res podriem passar per la pescateria,comprar 4 peixos per no dir-li a la iaia que haviem tornat amb les mans buides.A mi m´ha semblat molt bona idea,i com ja sentía carinyo per aquells peixets que havien estat tot el matí pasejant-se pel voltant de la meua canya,li he dit al iaio que sí,que millor anar a la pescateria.Ens ha fet risa pensar que som uns mentiders.Hem replegat i hem anat amb la Cabra del iaio.Bé,no es una Cabra,el iaio diu que es un Citroen 2 cavalls,pero els xiquets del poble diuen que estos cotxes es diuen Cabra,i jo no entenc perque no li diuen Cavall si en te dos,i com li diuen Cabra que no en te cap.
La pescatera,una dona gran,que te la cara rodona com un meló d´alger,i es molt simpàtica;no se com ho ha fet,pero li ha venut un grapat de peixos i un polp al iaio.El iaio diu que no volia polp,pero com la dona ha insistit tant,no sabia com dir-li que no.Com he dit abans,el iaio fa olor d´home bò perque es massa bò.Ja era quasi hora de dinar,i com la iaia es tan puntual,hem anat amb la Cabra de volta a casa dels iaios.Pel camí el iaio i jo hem inventat la historia.Hem convenit que dels 7 peixos,jo n´havia pescat cinc,els més grans,i el iaio dos més xicotets.A mi m´agradava ser qui més havía pescat,pero em sabia greu pel iaio,que el pobret despres d´haver-los pagat,només podia dir que havia pescat dos peixets.Del polp,el iaio i jo hem planejat dir que ha sortit del aigua,se m´ha enganxat a la cama i volia enfonsar-me,pero l´he ofegat presionant-li el coll.Ja tenia ganes de aplegar a casa i vore la cara d´admiració de la iaia quan ens escoltara contant la batalla.
Jo em ficava nerviós,i he deixat que el iaio li contara la història a la iaia,que feia cara de pensar "quins homes mes valents"…Quan el iaio li ha contat lo del polp,han començat a riure i a mi em feia gràcia i també reía.La iaia m´ha dit que soc un trampista,que no he entés que significa,pero deu ser semblant a trapezista,i ho haurà dit perque soc molt valent per ofegar el polp.Estava contenta la iaia,tant que m´ha deixat mullar el dit dins el pot de nocilla.

Diari,bona nit.Vaig a dormir ja,que estic cansat,i demà vull matinar per anar al carrer a contar als amics el meu dia de pesca,i que sóc un trampista,ofegador de polps.