Un dia ens portaran la llibertat

Un relat de: Marc Freixas
Es desprenen les bombes assessines en el rostre de qualsevol vida incompresa.
Aviat els vaixells tambe prenen part d'una dictadura de plors inassumibles.
I la casa de qualsevol de totes les cases perd el sentit
perque la llar tan destrossada es trenca amb el soroll insuportable
de les bales que rebenten els records i el sentit comu de les coses.
Aviat els vaixells, que haurien de ser els protectors de tantes aigues desbordades,
es veuen absolutament desencantats i desesperats per la falta de mes refugi.
I s'immolen els homes amb motxilla perque es pensen que el seu Deu els donara eternitat,
pero no saben que totes aquestes bestieses porten a la mort com totes les morts.
I es desprenen les bombes assessines en el rostre de qualsevol vida incompresa... tambe amb els que s'immolen amb motxilla.
I els nens, que tot ho copien dels grans,
ara juguen, com ahir i com dema
a fer veure que es maten, que es fereixen i es curen,
que tiren les pedres com els pares
i fan veure que porten tancs enmig de les desesperances de tots els carrers.

Un dia caminarem pel mon amb els peus ben nets...
sera un dia que durara mes i per sempre.
Un dia, la llibertat es posara de la nostra banda
i els vaixells aniran plens de l'alegria que porten els somriures.
Vindran els amors que no caduquen
i es faran petons els nostres nens quan siguin grans.
Perque nosaltres en tindrem ben be prou de veure-ho tot abans de morir.
Un dia tots els vaixells ens portaran la llibertat

Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]
    Jordi Montañez | 03-01-2011 | Valoració: 9

    Gràcies pel comentari Marc!

    Fa anys que recordo haver llegit poemes teus per aquesta pàgina. No deixis mai d'escriure, d'escriure la necessària poesia popular. "I si crido contra el vent i disparo amb les paraules"

    Jovaldo ja va dir que "el arte está con el pueblo o está con el opresor."

  • Recordatori[Ofensiu]



    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.