Un Desig

Un relat de: Ó gran ed lloc

Passejo sobre un catifa de desitjos,
cada pas, un desig s'esvaeix dins meu.
Sento com batega la tristesa dins el meu cor,
cada batec, una llàgrima emana als meus ulls,
cada batec, un desig s'allunya, empès pel vent,
sense rumb es perd, en l'espesa boira dels sentiments
Camino, la tristesa m'acompanya a un costat,
a l'altre, el dolor i la pena no m'abandonen mai.

Ara, reposo i m'assec, contemplo una platja imaginària:
No veus, Noe, com es fonen l'aigua i la sorra?
No veus, un sol element, un sol tot, un sol cos?
Desitjo poder-te abraçar, com abraça l'aigua a la sorra,
desitjo que el sol il·lumini els teus passos.
A on van tots els desitjos frustrats?
Es converteixen en vent.
Vent, acaricia els seus cabells, lentament, murmura-li el meu desig.
Empeny-la cap a un nou demà.
Sovint fa mal temps, avui està plovent.
Però si tanco els ulls, puc veure el sol.

Comentaris

  • Un poema meravellós![Ofensiu]
    Arbequina | 23-08-2006

    Complex, visual, sentit...
    M'ha encantat aquest poema.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • Uola![Ofensiu]
    Yuna | 30-05-2006 | Valoració: 9

    Desitjo poder-te abraçar, com abraça l'aigua a la sorra !!!

    Em quedo amb aquesta frase.. Passeja envers el desig... anirà tot millor !!

    Molt maco

    Yuna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Ó gran ed lloc

1 Relats

2 Comentaris

843 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor