Un conte terrorífic

Era festa. Varem decidir anar a passar el día en un petit poble de la costa. Feia un bon sol y una mica de vent, l'ambient era molt agradable. Varem aparcar el cotxe, i varem començar a passejar, mira botigues, i disfrutar de les vistes del mar. Els meus acompanyants varen decidir fer un bon esmorzar, jo tenía moltes ganes de caminar, i vais seguir passejant. Vais arribar a una petita plaça i em va cridar l'atenció que hi havia moles policies, pero no en vais fer cas i vais passar de llarg. Al cap d'una estona hi començaba a arribar gent cada cop mes gent, s'estenia el rumor de que algú molt famós, molt important, venía a visitar el poble. Ara entenia perquè hi havia tanta policia, jo com un mes em vais afegir a la cua i esperaba ansiós quin gran personatge tendría la sort de veure i fins i tot poder també de tocar. El rumor cada vegada era mes confós: venía un gran artista, altres deien un cantant de primera fila, altres un gran escritor, qui venía? De cop, al començament del carrer tres cotxes negres, poc a poc venien, la gent estavem tensos, qui serà? Els cotxes s'apropaven, ja arribaven a la plaça, ja estaven aparcant, es notaba que l'important era el del mig. De cop comenta a baixa gent, es dirigiesen cap al cotxe important, obren la porta, i es veu una cama, de cop i volta el sol es va amagar, el cel va quedar ennuvolat, una fredor intensa ens va recòrrer a tots els que erem a la plaça, la gent va començar a còrrer, a amagar-se, a xisclar, tothom s'en volia anar, vais arrancar a còrrer, i en un instant vais tenir el valor de girar-me i mirar-lo, Déu meu…era ell, l'Aznar.

FI