Un conte sobre Internet

Un relat de: Ferran de Montagut

Va ser un any per Reis quan els pares d'en Joan amb sols quinze anys recent complerts, li varen portar aquell regal tant valuós per ell, va veure un paquet molt gran el destapà amb molt de compta imaginant jo que se, mil coses, però a mida que el va anar obrint, ell els seus ulls li saltaven d'alegria dons va veure aviat de que es tractava, va donar les gràcies per aquell collonut regal. El va córrer a instal·lar, mentre pels seus endins pensava que ara es podria ja connectar amb la Roser, aquella amiga del col·legi que li simpatitzava tant, es podrien escriure i dir coses que només es poden dir amagades, la Roser era el primer amor del Joan. Quant tot començava a estar instal·lat, en un reconec va veure un paquet mes, el destapà, mentre o feia ja s'imagina el que era... Si era allò una camera digital per tal de poder veure la seva Roser mentre xerraven, i si efectivament era el que ell es va pensar pensà un regal collonut, ara si que no tindré cap mena de problema, a part de que la veuré, dons ella amb això ja es una experta, ella ja ho te tot des del any passat. Ja esperava l'hora de que els pares el deixaren sol en la seva cambra estudi, i que fos de nit per a connectar amb la seva estimada, es podrien dir tantes coses. El pare li digué Joan això que el Reis t'han portat es un excel·lent regal per què puguis estudiar i/o consultar quelcom dels teus estudis, es un regal que has de cuitar ve i tenir molta cura d'ell, ja veuràs com aviat el maneges la mar de be! Hi res de connectar amb programes que no siguin per la teva edat, ni baixar pel·lícules, ni musiques, i continuar dient: D'això ja hi ha les botigues per a comprar-ho, el Joan va fer un moviment amb el seu cap, que va ser molt entenedor, aleshores els pares el varen deixar sol que anés fent practiques, ell va connectar tenia la banda ample, es podia connectar on volgués, amb tot el mon, tecleja cuitadament, aquell recent estrenat teclat i poc a poc, desprès mes de presa els dits li van semblar que volaven, ara volia entrar aquí, ara allà ell corria mes que el ordinador, no li donava temps de res, se i va quedar enganxat una bona estona fins que va teclejar l'email de la Roser que ja cel sabia de memòria, ella no estava connectada, el va deixar dins del seu que s'havia configurat ja; esperant ansiós aquella màgica nit en la que ella es connectaria com ho feia sempre, ell aleshores a part de la sorpresa del moment, li podria dir tantes coses que mai cara a cara s'havia atrevit a dir-li, seria una bona manera de poder veure-la, a ella sola; sens els amics ni les amigues, amb aquella intimitat, que sols es pot obtenir per Internet. Va estar content sols de pensar-ho era un excel·lent regal.

Autor relat en Ferran de Montagut, escrit avui 18 de Febrer del 2005, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: mas_el_sol_solet@hispavista.com etc.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

888078 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)