Un bonic amor

Havia transcorregut bastant temps des que havien tornat d'aquell viatge- Les nits i els dies passaven volant i les experiències de llavors, quedaven en certa manera llunyanes en el temps.
Aquella nit, els records tornaren a la ment de la l'Anna, quant asseguda en una butaca de la terrassa de la seva casa va donar un pas enrera en el temps. Quants anys havien passat des de llavors? No ho recordava... La redacció del diari el Punt de Girona, on treballava, des que va acabar la carrera, l'absorbia de tal manera que tot el temps del mon era insuficient. Ara tornaven a la seva ment aquells records i que encara no havia complert aquella promesa que li havia fet a la Llum en el seu moment i la consciència li donava remordiments.
Amb desgana, es va posar la camisa fina de dormir i sens mes es va posar dins els fins llençols immaculats recent planxats. L'endemà li esperava una dura jornada!
Molt aviat va tocar aquell maleït despertador que ella odiava, quant en somnis encara, l'Anna es va dirigir al bany obrint tot seguit l'aixeta de l'aigua calenta. Va omplir la banyera i tot seguit tirant el vestit de dormir al terra es ficà dins i gaudi d'un bon i relaxant bany. Mentrestant en la cuina a vaig de la casa, una flaire fluctuant inundava tota la casa i el cafè estava a punt a la taula, fent mandres encara, va observa per la finestra que donava al jardí aquella pluja petita del matí. Va absorbir l'última gota d'aquell deliciós got de excel·lent cafè que la seva noia de fer feines li havia preparat, marxant tot seguit; ella la minyona. l'Anna es va dirigir al armari de l'entrada on guardava varis estris i va extreure un petit paraigües. En el interior, una caixa color taronja li va venir a la vista i va recordar que era la capsa on la Llum havia col·locat las cintes gravades. Sens pensar-ho en va col·locar una en la borsa que duia penjada i va sortir precipitadament al carrer, desprès de travessar el bonic jardí. Havien ja donat les vuit i mitja en el rellotge del campanar d'una Església quasi a tocar. Va pujar al cotxe i avui no va posar la radio com era de costum. La veu ferma i suau de la Llum des de la reproductora es va deixar sentir, entre el bullici del carrer i dels clàxons dels cotxes en aquella hora del matí, quant tots anaven al seus respectius treballs.
Aparcant el cotxe i encara amb la veu de la Llum en la seva ment, l'Anna va pensar:
Ha arribat l'hora!
Va pujar les escales molt lentament i travessant la porta de vidre que donava al seu despatx, va entrar el la rutina del treball fent se aquella pregunta: Perquè l'havia elegit a ella? Perquè era escriptora? Per honestedat?, era quelcom que descobriria amb el passar del temps. El cert era que el destí les havia unit.
El matí lluïa esplèndid i aquella molesta pluja ja havia desaparegut imposant-se el sol. El sol entrava a fins vent endins del despatx pels amplis ventalls, provocant aquest to de jovialitat i joia propi de la Primavera. Saludant a tots efusivament algú va dir al seu costat.
Tens quelcom a explicar?
Si! Va contestar l'Anna, una historia!
Desprès d'un dia esgotador, va agafar les seves coses i pujant de nou a seu cotxe respirà fons i es dirigí a la seva casa. El seu fidel gos estava rera la porta, movent la cua de content i esperant impacient el seu viatge nocturn. El suau aire de la nit va servir a ella per relaxar els muscles, tensos per el dur treball del dia.
En el balcó front al mirador, li havien preparat un deliciós sopar. Mentre el forn escalfava aquell peix excel·lent que havia sobrat d'un sopar del dia anterior, va engegar l'ordinador. Amb la plata sobre la taula, havia tret també la gravadora hi entre menjada i menjada es va disposar a escoltar de nou la veu de la Llum:
Aquella nit l'Anna va complir la promesa que havia fet en el seu dia ha aquella misteriosa dona la Llum.

L'Anna va començar així:
Vaig conèixer a la Llum en un d'aqueixos viatges esporàdics en els que em solia perdrem de tant en tant, per allunyar circumstancies i coses d'una vida de treball i esforç. Hi fou en aquell viatge per la vella Grècia, quant vaig començar a conèixer la seva historia, En el bell mig del art, de les seves gents i de maneres de vida, en cada poble, cada ciutat, Llum va anar aflorant per a mi en aspectes tant sublims de sa sensibilitat, que per moments en va espantar de nostres similituds. Desprès d'uns anys torno sobre els meus pensaments i conscient de la meva promesa escriure aquesta la seva historia. A la Llum, a aqueixa gran amiga que es va posar en el meu camí i que em va donar la oportunitat de transcriure les seves vivències i amb elles una realitat de la vida mateixa. A la Llum dedico aqueixa curta novel·la, nascuda d'aquell viatge meravellós que vàrem tenir i que vàrem fer en aquella bonica ciutat de Grècia anys enrera.
Recordo aquell any mil nou cents vuitanta quatre prop del estiu, es començava ja a sentir aquell ambient càlid, i les gens ja traient-se les robes d'entretemps per rebre de ple aquell entrant a les portes del estiu, s'aproximaven les vacances estivals, el camp, las platges, qualsevol lloc era vàlid per a nostres projectes de descans.
Fou un d'aqueixos dies, en que acabàvem la jornada del treball, quant em vaig acostar a la taula d'una companya la Paula, que es trobava encara ocupada en coses de la seva feina en la redacció del diari.
Tens un moment per a prendre un cafè? M'agradaria programar les vacances d'aquest any.
Estic citada amb el Ferran, però puc dedicar-te mitja hora. Vaig a portar aqueix treball, esperem al cafè del Passeig.
Així jo ho vaig fer em dirigí al esmentat cafè mentre esperava vaig pensar amb el Ferran; Ferran era el company inseparable de Paula, aquell que mes tard potser compartirien les seves vides. Mentre allí esperava, em preguntava quants anys feia que la coneixia. Vàrem anar en el mateix col·legi, i desprès d'adolescents aviem disputat les dues el mateix amor juvenil de la colla. Quant va arribar el moment d'escollir la carrera, ella es va orientar pel que sempre havia sigut la seva passió favorita, la fotografia. Tenia un petit apartament prop de l'oficina en el qual havia instal·lat el seu estudi hi on passava gran part del seu temps lliure. En el diari el Punt, tothom recorria a ella, des del mateix director fins l'últim funcionari. Era i es de caràcter alegre, es donava extraordinàriament a las gents. El secret de la Paula radicava en la seva extraordinària noblesa, criada en un ambient Gironí alt, s'havia acostumat a una vida extremadament ordenada, on la influencia paterna predominava sobre qualsevol tipus d'iniciativa.
Va arribar la Paula feia un bon temps i al veurem asseguda a la terrassa, ella sens dir ni mot va fer el mateix, només va dir:
Tu diràs Anna, mentre el cambrer anava en la busca de les consumicions demanades.
On anem aquest any de viatge?
Així de prompte a mi no se m'acudeix res. Tu, que suggereixes?
Grècia!
Carai! Ni que ho tinguessis pensat ja d'abans.
Si, ja ho tenia a dins de la meva ment ja feia un cert temps.
Accepto encantada. Posat amb contacte amb la Rosa, Karina i l'Antònia i organitzeu-ho vosaltres.
Tinc jo molt de treball aquesta setmana. T'importa?
En absolut. Acaba aquest refresc, dons el Ferran, deu estar ja a la porta de la Redacció esperant a tu nerviós.
D'acord, ah! Se m'oblidava, la teva germana l'Eulàlia a trucat a l'oficina, crec que et volia parlar del teu pare.
D'acord ara la trucaré.
Mentre Paula amb aqueixa elegància que la donava una certa distinció vers l'altre gent anava caminant carrer avall, mentre vaig treure el mòbil de la bossa i vaig marcar el número.
Si?
Eulàlia soc jo!
Anna, ara mateix t'anava a trucar. El pare es troba regular. Anit, desprès del treball vaig passar per la seva casa i el vaig trobar bastant deprimit. El de sempre la terrible soledat.
Son molts anys Eulàlia i per l'altre part la Consol es troba en un estat de raonament bastant confús per a fer li la vida agradable. Obstant intentaré passar per allí, amb la intenció d'animar-lo. Com t'ha anat avui en el col·legi?
Be no em puc queixar.
Parlant d'un altre cosa, Anna, podem quedar demà per poder concretar les vacances d'estiu? He parlat amb Paula i m'ha dit que esteu disposades la Rosa, Karina i tu a venir amb nosaltres aquest any.
Passo a recollir-te a la Redacció demà?
Esta be. Adéu germana.
*****************
De quina manera podria jo descriure un personatge com la Rosa, sens deixar-me portar pels sentiments? Hi ha dos qualificatius que la caracteritzant per d'amunt de totes les virtuts i defectes; serenitat i estabilitat. Era Directora d'un dels col·legis mes bonics de Girona. L'educació infantil tenia una connotació tant important en la seva vida, que posava tot el seu empeny en perfeccionar cada dia mes las programacions, inclòs s'emportava a casa seva el treball. Es una d'aquestes persones que saben escoltar i aconsellar i encara deixa que entris en la seva aura, no permet tant fàcilment l'accés en el seu interior. Es sincera i al mateix temps quelcom susceptible. Es d'aqueixes persones que tens d'estimar-la per si mateixa i es manifesta als demés d'una manera molt natural, sens pintures ni afectacions, normalment no es maquilla. Jo l'estimava molt.
La plaça Vayreda d'Olot lluïa esplèndida, quasi be de nit vaig agafar el camí de casa. Sota les arcades que envolten la plaça vaig admirar aquell bonic lloc on en aqueixa hora encara el sol, aquell que poc a poc s'anava amagant provocava tons bonic sobre els edificis i les voltes que de cap manera desmereixia d'aqueixos altres Grecs que aviat gaudiríem en terres de la Grècia. Aquell pensament es va cobrir de projectes.
Vaig passar per la casa del meu pare quant ja es preparava per a sopar. Em vaig quedar unes hores fins que el vaig deixar instal·lat en el seu llit. Al seu costat, Consol semblava una figura de cera decorativa. Sempre em vaig preguntar: El perquè si ha
via casat amb aquella dona que intel·lectualment no arribaria a comprendre el seu caràcter mai? Desprès de la mort de la mare no podia suportar la soledat... Consol era una senyora d'edat avançada una dona de camp, que vivia de las rendes. Veïna de Santa Pau i amiga de nostra família des de que es varen conèixer nostres pares en època d'estudiants. Fou com una nansa per a ell en aqueixa etapa tant dura de la nostre vida, la terrible soledat.
Baix baixar les escales lentament pensant en tot això i aspirant l'aire càlid de la nit vaig pujar al cotxe enfilant cap a la meva casa. Eren passades des dotze de la nit, quant va sortir a rebrem el meu millor amic el gos. Molt content ell es va posar en els meus peus movent la cua. Entre dents duia la meva camisa, de dormir que distretament vaig deixar pel matí en el bany. Tendrament el vaig abrasar i em vaig deixar portar per ell fins a la meva cambra, on en el seu llit vaig caure defallida. Aqueixa nit no hi va haver passeig i ell o va comprendre perquè va sortir al balcó complint amb la seva obligació. El vaig mirar i ell em va comprendre.
Els primers rais de sol inundaren l'habitació quant tot just els meus ulls s'obrien a la llum del matí. El meu amic el gos no s'havia mogut del meu costat guardant-me fidelment encontre de qualsevol incident nocturn, ara em reclamava a la seva manera el seu menjar. Jo amb el salt de llit posat junts vàrem anar fins la cuina i mentre jo em preparava una bon got de cafè carregat ell omplia el seu estómac amb ràpides del menjar sobrant dels dia passat.

Desprès del desdejuni jo el cafè carregat i prou el meu bon amic el gos tip, vàrem sortir al jardí a donar un tom, el just per a estirar els muscles i tornar a entrar a cas per vestirem i posar-me decent per marxar de nou cap la oficina.
Em vaig dirigir al diari el Punt, portant en la meva ment quelcom de les vacances. El l'oficina m'estaven esperant per anar al museu de "Can Trinxeria". Tenia d'entrevistar un senyor de Barcelona que portava uns quadres d'una famosa pintora de nom Teresa Izquierdo, el quadres eren quelcom excepcionals tots ells d'art modern laves volcàniques, i moltes coses mes l'exposició havia d'inaugurar-se l'endemà. L'entrevista va ser un èxit!
La Rosa i la Karina es varen posar en contacte em la resta de les amigues i definitivament vàrem decidir per unanimitat visitar Grècia en el mes d'Agost. Vàrem quedar per anar juntes a l'agencia de viatges.
Antònia que era companya de Rosa, que treballava com a professora en un col·legi. Feia uns dos anys que estava alliberada del seu treball i ara era l'encarregada d'un partit polític. Divorciada, tenia un fill de mitjana edat que vivia amb ella.
La Karina estava soltera, regentava un hotel i econòmicament estava molt be. L'hotel li funcionava a les mil meravelles. Era allò que es diu un bon partit.
El divendres pel matí em vaig posar em contacte amb la Rosa que ja havia disposat de reunires a totes aquest fi de setmana. Desprès d'una dura jornada, recollí uns treballs de la taula del meu despatx i agafant de nou el cotxe vaig enfilar rumb cap a casa, no sens abans d'aturar-me per a fer unes compres en el súper, arribant a casa vaig col·locar apressa les coses comprades al seu lloc i també vaig acabar d'escriure uns quant articles d'avant la mirada atenta del meu fidel amic el gos, que expectant no es separava de la corretja. Quiet amb la mirada fitxa sens exigir res, ells sols esperava les paraules màgiques sinònim de carrer! Era llavors com una bola fosca que al girar sobre si mateix el seu cap i la seva cua formaven una solució de continuïtat. Quasi plorant d'alegria va posar la corretja als meus peus i ell content i jo també varen sortir els dos al carrer.
L'aire fresc de la nit ja no era així mes aviat era un aire calent i quant vàrem tornar del passeig, vaig pensar ja es aquí la primavera. Vaig sortir al balcó de casa i vaig veure com algú passejava en aquella ja càlida nit primaveral. Jo vaig pensar de posar la televisió per si hi havia una pel·lícula que valgués la pena, però en realitat estava cansada i vaig preferir estirarem en aquell meu flonjo llit. Aqueixa nit, degut a la calor no em vaig posar res al d'amunt, mentre allí estirada gaudint de la frescor de la nit entre fred i calent vaig pensar amb la Grècia, aquella nit varen passar per la meva ment les imatges dels Deus Grecs.
Eren quasi les tres de la tarda quant estava aparcant el meu cotxe en un carrer prop del restaurant on havíem quedat era Las Cols, reco fresc acollidor, elegant i on si menjava d'allò mes be. Aviat varen connectar las cinc d'avant d'uns excel·lents llenguados i una plata del millor marisc a la planxa, regat amb un vi blanc excel·lent un de bodega Torres un "Franc Sola" fet o elaborat en els estats Units per una filla de la casa Torres de Vilafranca. Desprès del deliciós dinar, vam començar a programar el itinerari de les esperades vacances. Rosa havia recollit de l'agencia de viatges unes revistes de varis itineraris per gaudir una vegada allí.
El que ens va agradar mes va ser un que feia la companyia de viatges Iberia, presentava un excel·lent viatge visitant moltes ciutats i pobles dignes de veure de gran interès turístic. Vam optar dons per ella. Com que la Karina estava mes familiaritzada amb reserves ja que regentava l'hotel seu, decidirem que ella s'encarregaria dels bitllets. Hi així fou com el destí ens portaria ha aquelles terres desconegudes per a nosaltres, i qui tenia de dir que en aquell viatge el Déu destí faria que jo conegués a la Llum.
Ens vàrem acomiadar i cada una va seguir el seu camí acabant el fi de setmana molt tranquil i relaxat.
Va passar el mes de Juliol bastant de pressa, cosa rara quant un projecta un viatge i mai acaba d'arribar aquell dia. El problema meu era el gos que pressentia la meva falta de la llar. Vaig desdoblar les meves atencions aqueixos dos mesos per justificar en certa manera el meu abandó temporal. Ell es quedaria amb el meu germà en el seva bonica casa de nom el "MAS EL SOL SOLET". Dels Pirineus de /Girona) prop de casa.
Faltaven pocs dies ja per iniciar el viatge. Les hores es feien curtes preparant el necessari per que no faltes de res en el viatge.
Per fi va arribar aquell esperat dia, vàrem quedar que ens trobaríem en el cafè de l'estació del tren de ciutat de Girona, aquell que ens havia de portar a Madrid. Hi des de l'estació de la capital d'Espanya amb uns taxis anar cap al aeroport de "Barajas" on teníem previst el vol fins a Grècia.
Quant vàrem arribar a la finestra on teníem de recollir els passatges, els companys d'excursió presentaven ja la corresponents targes. La Karina es va separar del grup per anar a comprar tabac espanyol i revistes.
Mentre la fila de passatgers avançava, em vaig posar a observar quins serien els nostres companys de viatge. Es una actitud típica dels éssers humans, analitzar a les persones dissimuladament i des del anonimat, inventar histories que potser no corresponen a la realitat. Unes parelles, quant en el millor dels casos son germans, o adjudiques fills a qui potser no els tenen.
Vam facturar els equipatges i seguidament vam entrar a la sala d'embarg. Totes ens vàrem posar a riure com mogudes pel mateix ressort.
Molt il·lusionades vam començar a pujar per l'escala del avió ocupant els nostres respectius seients. Va passar un cert temps fins que tothom va quedar instal·lat, jo al costat meu el seient era vuit. Les comportes del avió van quedar con segellades al exterior, els motors van començar a funcionar en breu i las revolucions per començar a volar. Estàvem a punt de solfa, quant uns comentaris es varen sentir i les comportes es van obrir de nou. Cap a la pista venia tot corrent una dona mes o menys de la nostre edat acompanyada d'un empleat de la terminal. Va pujar per l'escala i excusant el seu retard tímidament d'avant tots, es va asseure precisament al meu costat. Em vaig quedar una estona observant-la pensant sols en la sort que va tenir de poder pujar al avió. Recordo que vàrem intercanviar algunes paraules em va dir que es deia Llum i jo li vaig donar el meu jo em dic Anna, molt de gust senyora, la resta del viatge no em vaig recordar d'ella.
A mida que anàvem pujant, la panoràmica de la ciutat de Madrid ens oferia d'avant de nosaltres esplèndida. A aqueixa hora, encara de dia, la gent cansada de la jornada tornava a les seves llars.
Vam tocar cel quant tant sols començaven a encendre les primeres llums de la ciutat!
Quant quasi arribàvem a Grècia encara era de nit des de dalt del avió es veien tot molt il·luminat, vam aterra molt be per cert portàvem un bon pilot, l'avio es va posar suaument sobre la pista no vàrem notar res. Allí desprès de passar la duana ens esperava un autobús, el qual es va dur a l'hotel escollit que ni de fora, ni de dins no era gens lleig, es notava un hotel antic, però acollidor.
Ens varen distribuir per les habitacions de dues en dues dons eren de sols dos llits o be suposo de matrimoni algun. A mi em va tocar de les últimes i clar a mi em va tocar de companya d'habitació a aquella dona que seia en el meu costat en l'avió i que va arribar tard i que es deia Llum, de primer no em semblar be, dormir en una habitació lluny de casa hi amb una estranya, recordo que vaig intentar mirar d'arreglar-ho, però aquella gent del hotel apart de que no els entenia de res no semblava que tenien masses ganes de fer canvis i a la fi em vaig conformar.
Jo vaig posar les meves coses dins un armari i la Llum va fer un altre tant.
Desprès ella va anar dins del bany i quant va sortir d'ell va sortir sens cap mena de camisa sols la seva pròpia pell, de moment no vaig saber que dir i jo em posar dins del meu llit. Haig de reconèixer que era molt ven feta hi el seu cos era casi perfecta ja que vestida no ho semblava, es fica al seu llit al igual que jo havia fet moments abans i es va posar a llegir un llibre, per tant no va apagar la llum, estava asseguda al seu llit amb els
pits a l'aire sols li veia mig cos, dirigint-se a mi em va dir que si li molestava que llegís una estona que ella no tenia cap mena d'inconvenient en tancar el llibre i apagar la llum, jo li vaig dir que no em molestava en absolut i ella va continuar llegint. Haig també de reconèixer que mai m'havia fitxat amb el cos d'un altre dona tant com ho feia avui la mirava de reüll, era tant maca i ven feta per l'edat que aparentava. Suposo que em vaig adormir, l'endemà ella ja era fora de l'habitació jo desprès de prendre un deliciós bany, baix vestir-me amb un pantaló curt i baixar al bufet del desdejuni que ens havien preparat, les meves amigues totes em varen preguntar per la meva companya que com era si era simpàtica be tot el que s'acostuma a preguntar en aqueixos casos. Jo poc o res els hi vaig dir. Desprès del desdejuni per cert molt abundós, un bus en va venir a recollir i clar com sempre a mi em va tocar asseure al costat de la nova amiga i companya d'habitació la Llum. Vam anar a visitar ruïnes museus i moltes coses, anaven amb el grup i un guia que de cada cosa ens feia la seva explicació corresponent, era tot una mica pesat, en una de les vistes al "Partenon" crec que es deia quelcom així, la Llum en va agafar del braç i em va dir apa Anna vine per aquí que soles estem mes be i anirem molt mes millor farem el que ens doni la gana i també farem fotos, i així o vàrem fer, aquella mica de petita confiança amb la Llum sens donarem compte es va anar fent cada volta mes i mes confiada, tant que mai jo havia sentit una passió tant forta vers una persona del mateix sexe que jo. En l'intimidat de la nostre habitació ja feia dies que les dues dormíem despullades totalment. Moltes vegades compartíem el mateix llit. En una paraula estava jo bojament enamorada de la Llum. M'agradava mirar-la a ella ha aquell cos nu, la tendresa va aflorar dins meu d'avant del desig de fondrem amb ella sota els llençols, les seves mans varen recórrer tot el meu univers hi una passió frenètica va deslligar els nostres comuns instints alliberant la carrega emocional d'aquella nit.
Vàrem seguir les dues abraçades. Apocant el meu cap amb ella i vaig sentir la relaxació del seu cos junt al meu. Impregnada encara de la seva intimitat, vaig acariciar aquells cabells suaus i els meus pits encara estaven molls per la saliva oferta dels seus llavis entreoberts.
Des del exterior, un raig des sol entrava per la finestra mig oberta hi en el seu itinerari, les meves parpelles varen anar caient, portant la imatge dormida de la Llum dins dels meus somnis.
Amb molta son encara vaig obrir el meus ulls. Quina hora seria? Apartant a la Llum amb delicadesa, vaig posar el seu cap en el coixí. En aquell precís instant es va despertar. A cau d'orella li vaig dir segueix dormin maca la meva estimada Llum, amor meu!
Cobrim el meu cos nu amb una tovallola i ja el grup havia marxat jo em vaig rentar una mica i vaig mirar pel balcó que donava a la platja, totalment deshabitada, estava núvol.
Heu de pensar que aquelles foren les meves mes boniques vacances a Grècia fetes mai en ma vida Grècia no la vaig arribar a conèixer però al amor de la meva vida si, poc o gens de la nostre habitació vam sortir sols baixàvem al desdejuni o anàvem a dinar en un bonic restaurant prop del hotel el sopar en els fèiem pujar a l'habitació. Les meves amigues no s'explicaven la meva actitud, però mai cap d'elles em va dir ni insinuar res.
Va arribar el dia de marxar altre volta cap a casa, vàrem fer les maletes i tots amb el bus ens vam dirigir cap l'aeroport, vàrem situares dins del avió en els nostres respectius seients i jo li vaig proposar a la Llum que vingués a viure amb mi a Olot, cosa que va acceptar. De tornada vam aterrar a "Barajas" desprès amb taxis fens l'estació "d'Atocha" i finalment a la de Girona hi emb el bus de la "Teisa" fins a Olot las que eren d'Olot les altres amigues ens acomiadarem abans de pujar al bus que ens duria a Olot. Allí jo vaig agafar les maletes de les dues i les vaig posar en el maleter i la Llum al costat meu de passatgera. Arribant a casa, en mig de la foscor es veien unes llums que jo havia deixat obertes abans d'emprendre aquest viatge tant somniat. En l'interior de la casa tot era silenci.
Quant vam entrar en ella ni la salutació del meu amic el gos, clar estava amb el meu germà, així la Llum i jo tindríem quelcom mes d'intimitat, li vaig ensenyar la meva habitació i deixant les maletes al terra ens vàrem abraçar, i petonejar; abraçades ens vam dirigir cap al llit aquell de segur que esperava impacient el calor de nostres cossos.
Aquell boig amor va durar poc, tant sol un any crec que la llum es va enamorar de la meva secretaria i juntes van marxar cap a Barcelona, de moment jo vaig tenir una depressió molt gran que fins i tot em varen internar en un psiquiàtric, desprès d'uns anys ja soc una dona nova, no estimo ja a ningú mes sols al meu amic de sempre el meu gos. Jo li vaig prometre que escriuria una novel·la hi aquí avui jo l'he fet canviant noms i llocs.

Es una novel·la escrita per en Ferran de Montagut, començada el 1 d'Abril 2005, i acabada avui 12 d'Abril de 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!
E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.