Un amor (Relat)

Aquesta historia va ocórrer a Barcelona per allà els anys vint, no diré noms reals, ni a la família que va passar, sols explicaré els fets.

La meva historia comença així: En una coneguda família de fabricants del ram tèxtil de la època varen néixer dos fills el gran li varen posar com el pare Manel i el segon Narcís, el Manel hi el Narcís es van anar fent grans en l'harmonia d'aquella coneguda família, varen estudiar el mateix ofici del pare, però el Narcís quant va complir el divuit anys li va dir al seu pare que ell mentre estudiava, volia estar en una de les seves fàbriques, el pare no hi va posar cap mena d'inconvenient i li digué escull quina vols anar i presentat al director hi li dius que vols estar en el despatx.
El Narcís li va dir no pare, jo a la fabrica tal vull començar a treballar des de baix com un obrer qualsevol, de primer el pare al sentir això de boca del seu estimat fill, es va negar rotundament li va semblar que per la seva estopa no era el lloc adient per a treballar el seu fill, el seu fill ell va creure que tenia que estar prop de la direcció de la fabrica i no com un obrer.
El Narcís va pregar i pregar hi amb l'ajuda de la seva mare que va intercedir per ell a la fi, desprès de molts precs van aconseguir que el pare i espòs, afluixes del seu rotund no! Hi dones el seu vist i plau.
Va arribar el dia que ell el Narcís tenia de començar va escollir la fabrica es va vestir amb una granota va dir a les minyones que li preparessin un farcell amb l'esmorzar i s'encaminà cap a la fabrica escollida, per suposat el director ja sabia que començava un nou obrer, el que no sabia era que dit obrer era el fill petit del amo, dons el Narcís va pregar al seu pare que no ho digués a ningú ni tant sols al director, el qual com que ja havia cedit al precs del fill i de la mare la seva dona va acceptar.
El Narcís va arribar a la fabrica hi un encarregat li va assignar un lloc, el va portar a una de les sales on hi havia telers i noies que teixien roba una dona portava dos de telers, dons en aquella època no eren automàtics com ara per tant sols en podia portar dos a lo mes tres, si tenia molta experiència, a ell li van encarregar que es cuites de canviar els plegadors que eren on hi havia els fills que junt amb plegador amb el fil hi la llançadora feien que es teixís la roba. Cada dia de moment feia aquesta feina i de mica en mica aniria pujant de categoria fins arribar a contramestre.
El Narcís cada dia feia des de casa seva el llarg camí fins la fabrica a peu com ho feien tots el obrers no volia traslladares en ella en cotxe a pesar dels precs del seu pare, el qual també al final va assentir que el seu fill fes el que ell volgués, ja no si va posar mes ell feia el torn del matí hi per la tarda estudiava la carrera de perit tèxtil, be dons clar fent el camí a peu cada dia es donava la casualitat de que sempre es trobava amb una noia teixidora, la Maria que feia el mateix camí i sense donares compte van començar a parlar d'això i d'allò i cada dia una mica mes inclòs en el dia de festa el diumenge es veien i entre ells sens donar-se compta començava a florir quelcom mes que una amistat, poc a poc l'un es va enamorar del altre.
El Narcís mai li va dir que era el fill del amo, va seguir sense descobrires mai.
Els anys van anar passant el Narcís no va fer el servei militar dons el seu pare amb les seves influències el va lliurar de fer i ell va anar pujant dins la fabrica de categoria fins que va arribar a ser l'encarregat de la sala dels telers.
Fou llavors que en un els dies en que anaven cap la fabrica ell el Narcís li va dir a la Maria que l'estimava i si es volia casar amb ell, la Maria no hi va posar cap mena de pega li va dir que si.
Mentre tant en la seva casa del Narcís els comentaris del seu casament secret amb la Maria van arribar al seu pare el qual es va negar rotundament amb aquell casament, dons va creure que la noia la Maria no era del seu nivell econòmic i que dit casament no podia ser, que el seu fill s'havia de casar amb una noia filla d'un altre fabricant: Va cridar al Manel el fill gran li va encarregar d'anar a trobar la Maria i descobrir qui era, i per tal de que renuncies al seu amor amb ell, oferir-li diners.
El Manel així ho va fer, va citar a la Maria un dissabte en un local de moda de la ciutat de Barcelona hi en ell es va trobar en la missiva li deia a la noia que era d'un tema sobre el seu promès en Narcís, clar d'avant de tot això ella va acudir a la cita amb el desconegut Manel. Quant desprès de presentares ell com a fill del amo de la fabrica i li va dir a la Maria que el Narcís era germà seu i que no es podien casar dons el seu pare dels dos no autoritzava aquell casament, ella es va sentir llavors enganyada pel Narcís, es va arribar a pensar que ell s'havia estat mofant d'ella tots aqueixos anys que havien estat sortint es va posar a plorar desconsoladament; llavors el Manel es va treure un sobre de la butxaca ple de diners per a compensar el diem engany i perquè ella el deixes.
La Maria en veure aquell sobre ple de diners no els va voler acceptar de cap de les maneres, i li va dir al Manel que no calia diners que ella el deixaria en pau igualment, aleshores el Manel va sortir del lloc tot satisfet amb els diners a la seva butxaca i va pensar no diré res al pare i mels quedaré jo.
La Maria va quedar llarga estona allí asseguda plorant desconsoladament pel que creia que va ser un engany per part del Narcís.
El diumenge següent la Maria no va voler veure al Narcís li va donar una excusa, el dilluns mentre feia camí cap a la fabrica el Narcís se li acostà i li va fer un petó, ella molt seriosament li va dir... Narcís perquè m'has enganyat jo t'estimo i tu... T'has rigut de mi.
Llavors el Narcís com que ignorava els motius d'aquella contesta li va preguntar el perquè li deia això, ella molt serenament li va explicar el fet del dissabte amb un tal Manel que li va dir que era el seu germà gran d'ell, i que fins i tot li havia ofert diners per tal de que el deixes, que ell s'havia rigut d'ella, mentre feia aquesta explicació plorava desconsoladament. El Narcís quant ella va acabar la va apressar entre els seus forts braços i li va dir Maria jo sols t'estimo a tu.
Si que soc el fill del amo però això no vol dir res ets tu sols la meva vida, i ni el meu germà el Manel ni el meu propi pare en el meu amor ni en el meu cor manen soc jo el que haig de decidir a qui estimo hi amb qui em caso.
Els dos agafats van estar llarga estona dient-se crec coses maques, jo això no us ho puc dir, dons no ho van explicar mai a ningú el que en aquells moments es varen dir.
Sols us diré que si. Que es varen casar i que el pare ni el germà van voler assistir al seu casament sols hi va anar la seva mare d'ell, del Narcís, el pare el va desheretar, però tot hi amb això li va donar una de les seves fabriques, la qual amb els anys va doblar el seu capital i en va comprar alguna mes el Narcís i la Maria van ser molt i molt feliços i el pare del Narcís a les acaballes de la seva vida dels únics que es va poder refiar va ser de la Maria i del Narcís, dons les seves fabriques que portava el noi gran el Manel varen anar a menys inclòs alguna va tenir de tancar, aquell pare i sogre va poder demanar perdó a la seva nora la Maria pel mal que un jorn li va voler fer va rectificar el seu testament dons a part de les fabriques li quedaven cases a Barcelona i patrimoni a favor del seu fill petit el Narcís i la Maria, el qual crec que van ser immensament feliços, amb el passar dels anys sols vaig saber que el Narcís va morir, de la seva dona la Maria jo ja no he sabut mai mes res no se si varen tenir fills o no, avui sols se que el Manel el fill gran encara viu, però viu en la misèria oblidat de tothom dins la gran Barcelona.

Ha sigut un relat, per en Ferran de Montagut, escrit avui dia 26 de Maig del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.
E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.