Un altre noble món (Part 2)

Estem a Nació Harmonia, altre de tantes nacions conformadores d´aquesta Nova Terra,de la Terra noble i lliure nascuda amb el Gran Pas. A diferència, posem-hi, de la nació Arc Iris, caracteritzada pel seu aspecte de civis romana i esquitxada d´àgores emuladores de la antiga Grècia,la fisonomia d´Harmonia està impregnada de natura, de bosc. De fet, és aquí on es celebren bona part d´esdeveniments lúdics, esportius i on es ressolen (fins a on es pot) mitjançant el Joc-LLuita, litigis ideològics o diferències particulars o col·lectives a l´hora de determinar o planificar els objectius, el funcionament d´una nació o del conjunt de la Nova Terra.

Sense dubte,el Bosc-Ingràvid fa les delícies dels més necessitats de confrontar d´una manera més escènica les seves diferències. Vilatans d´una mateixa nació o de diverses es citen regularment en ell. No obstant, Harmonia presenta un atapeït conjunt naturalístic. Muntanyes, valls, petits i grans cims que et demanen la teva presència. Es el paradís dels senderistes, dels muntanyencs, dels homes i les dones que no poden concebre un mitjà físic allunyat del camp, de terres de conreu, de la presència dels animals... dels llacs, dels rius. I a Harmonia, els capricis d´aquests rius, llacs, penya-segats a l´hora de la seva distribució esdevé altre petita meravella. Els refugis de muntanya on reposar o aïllar-te estan a l´abast i a la proximitat que desitgi qualsevol vilatà. És la nació més ecològica.
Per altra banda, una munió de petits i no tant petits pobles actuen de frontera natural amb els diversos boscos. Venen a ser tant la porta d´accés com el punt de trobada o campament base on la vida s´organitza en funció dels ritmes estacionals, de la llum del dia i del reflex de la lluna. En funció del que deparen pluges, vents, núvols, orenetes... La diversitat geològica, física d´harmonia és gran: paisatges gairebé infinits, climes variats.
De diferents nacions acudeixen homes i dones de tota condició per tal de prendre les aigües, de guarir malalties o si més no d´apaivagar-les. Els centres de salut, solariums o termes solquen el seu territori o representen un enorme gaudi per tothom.

I el Bosc-Ingràvid és el Cupido de tots.


Una família camina pels carrerons del poble en direcció a l´entrada d´un petit bosc de llacunes, vegetació frondosa i assortit de arbres. Caminen a poc a poc, com gaudint de cada passa coneixedors de que hi arribaràn de totes totes amb plenitud de forces i desig de fusió amb el paisatge al que s´hi acosten.

La família la formen sis membres. Una parella gran, home i dona; la seva filla de mitjana edat, dos nens de nou i onze anys i un amic que simpatitza i conviu amb aquest grup humà. A l´alçada de la silenciosa plaça de la font troben recolzat en una cantonada un robot consultiu-informatiu. L´avi s´acosta a l´andròmina, interactua amb ella digitalment per tal d´obtenir les notícies del dia de diferents nacions. Un dels nens el reclama també a fi i efecte d´importar música clàssica-electrònica (està fent forat entre bona part de la població). El simpatitzant del grup familiar manipula poc després la seva túnica tàctil en un dels seus quadrants per tal de projectar en la pantalla de vídeo ara desplegada en el robot les imatges de la darrera excursió al Bosc-Ingràvid amb l´intenció de fer arrencar unes riallades a la resta del grup mostrant la seva poca destresa "voladora" navegant endinsat en ell. Els nens s´ho passen pipa amb la comicitat de la poca volada,i mai millor dit,del simpatitzant de la família.

Janusz.K.-He, he, he. Però si qualsevol de nosaltres dos sabem planejar i desplaçar-nos amb més agilitat pel bosc!

Ana.F.-De veritat Luchino, el que et passa a tu és que no l´hi poses prou atenció a les coses. Ets una miqueta gandul però podries millorar en moltes coses tant dintre com fora dels boscos.

Luchino.V.-Heus aquí quina nena més entesa (somriu irònicament). Val d´acord,no diré que no. Em falta paciència i concentració segurament. I vull millorar. Vull estar una mica més a l´alçada d´aquest grup familiar on tant seré i reconfortat em sento i a qui tant estimo. Suposo que us mereixeu que estigui més a la vostra alçada de entesos i habituats al mitjà natural. I també al Bosc Ingràvid és clar. En vosaltres he trobat una pau espiritual de la que m´havia allunyat massa al llarg dels últims temps. I amb vosaltres me la he trobada de cop, d´un dia per l´altre, només des del precís moment en que us vaig conèixer.
Bé, no prometo res però crec que com a mínim, m´estarà bé mirar de esforçar-me en la mesura de les meves possibilitats.

Petronio (l´avi).-Molt bé Luchino. Tampoc t´exigim res. Estem a gust amb tu i també ens aportes molt.
Canviant de tema. Ahir a la nit, al llit, jo i la meva dona miràvem fèiem un exercici de síntesi sobre quines quatre paraules definirien millor la nostra nació... Tu,quines diries que vam trobar com a més definitòries?

Luchino.V.- Aigua, terra, aire i... Verd?

Petronio.-He, he. No són aquestes exactament...

(el nen s´apunta improvisadament a l´endevinalla)

Janusz.K.- Aigua, foscor, muntanya i silenci?

Virginia.W(l´àvia).- Uy, Janusz, gairebé toques el cel!

Janusz.K.-M´he deixat una?

(Intervé Amanda Remember,la mare)

Amanda.R.-Sí, justament la que més m´agrada a mi fill!

Janusz.K.- Ah, ja la sé allaborans... Aigua, Sol, Silenci i Foscor!

Petronio.-Perfecte! Efectivament,ha de haver-hi sempre espai per a cadascun d´aquest elements. De la deguda vivència alternada d´ells depèn en gran mesura el nostre equilibri emocional i mental. La nostra integritat cos-ment. Almenys és com jo més empàticament m´identifico amb el nostre bonic país. I

Amanda.R.- I tampoc cal presumir abusivament de nació davant els visitants, eh... És obvi que cada poble té els seus encants, els seus secrets, les seves tradicions, la seva manera de ser i el seu idioma. Aixó sí, cap nació ha de pressionar directa o encobertament a d´altre amb l´intenció d´arrossegar-la, vulguis que no, als seus plantejaments, a la seva manera de viure i organitzar-se.

Luchino.-Evidentment. Cada poble o nació ha d´exercir la seva pròpia sobirania sense més "interferències" que les del mutu coneixement i intercanvi cultural i humà entre persones lliures.

Ana.F.-I nobles, oi?, hehe

Amanda.R.-Són justament les particularitats de cada persona, de cada poble, allò que ens fa més rics a tots plegats. L´uniformitat cultural i política ha dut, i encara comporta, l´imperialisme d´una nació sobre una altra al Mon Primigeni.

Janusz.K.-Allò que anomeneu pensament únic oi?

Amanda.R.- Exacte fillet... Per cert, de tornada m´agradaria passar-me una estoneta per la Torre d´Observació del Mon Primigeni per valorar darrers aconteixements a la Zona de conflicte.

Ana.F.-I per què no et fas periodista mare?, he he

Virgínia.W.-Estava pensant...tal vegada m´agafi un robot de transport com aquest(el para amb un cop de veu concret) pel camí. Tinc les cames pesades avui, ja em disculpareu.

(Els nens agafen del compartiment inferior del robot de transport, uns jocs tàctils i uns caramels tant fibrosos com saborosos. Luchino, agafa d´un altra compartiment un mapa i unes begudes energètiques).


Petronio.-Durant l´excursió hem de parlar alguna que altra estona de la Gran Gimcana, no us sembla?



(La Gran Gimcana propera servirà per debatre i practicar la lluita d´idees al voltant de com mirar de contemplar des del nostre nou món el Primigeni. Què podria intentar-se per no ja sols solidaritzar-nos(i observar-los) amb les bones gents d´ell sinó també per mirar de crear i de quina manera un "soul" que permetés que, algun dia, de nou, la sort , els astres o la conjunció de factors humans i naturals diversos s´aliés amb la gent noble i pugéssim trobar, conquerir, una manera més directa de... AJUDAR-LI´S. La rivalitat sorgeix entre gents de diferents nacions del nou món donat que uns consideren que altres no hi pensen o dediquen prou atenció a aquest tema o que es dediquen a fer la seva vida però oblidant massa els primigenis. Sigui com sigui, hi han bastants matitzacions en cada grup de "contrincants" que jugaràn la gimcana des de diferents àmbits i contextos)



(En la Nova terra, en aquest altre noble món, les relacions entre persones, entre pobles és fonamentada en la FRATERNITAT. La senzillesa, l´honestedat. La igualtat, la solidaritat... la NOBLESA, són els valors incontestables, imperants. Ningú pot causar dol moral ni físic greu o irreparable a cap altre membre de la comunitat. L´aura dels colors de l´arc de Sant Martí s´encendria al voltant del cos de la persona "atacant" o de la victimitzada tot advertint, advertint-los de que quelcom estan fent o a punt de fer malament. La humanitat (d´homes lliures i íntegres) no pot tenir escletxes. Les passions humanes, les diferències ideològiques, d´actitud són perfectament normals, comprensibles. Ara bé, l´agressió, la repressió, el càstig, la barbàrie, no són de cap manera possibles. Estan erradicades per sempre més)


(En això va consistir EL GRAN PAS. Es va produir quan moltes persones d´esperit noble que habitaven o habiten ara mateix la Primigènia Terra van donar cabuda, van generar, una altre persona noble, honesta perquè pugés viure lliure i sobiranament en un món fraternal i anti-autoritari. De cada noble persona del món contingent primer va començar progressivament a néixer una altra nova persona noble per a la Nova Terra)


(El dolor físic, moral o mental agut o sostingut han estat també superats en la Nova Terra. Cadascú pot disposar i dosificar-se els primers símptomes d´aquest dolor i, efectivament tancar-li la porta completament, o bé deixar-li una porció o compàs de acció o moviment per tal de millor advertir que estem entrant en una situació de crisi personal o relacional, etc.)


(La mort.
La mort és un simple DESGAST. Un progressiu "cansament" que també podrem administrar, temporitzar i condicionar a objectius i vivències no concloses o a fite
s encara no assolides com bonament podrem. Desprès?... Després podrem tornar de nou, aleatòriament, en un espai temporal no determinat, no fixat, a trepitjar aquest nou món amb la nostra mateixa personalitat. Bé, resta molt per explicar.)