Cercador
Última extravagància
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Trista et diu adéu per últim cop,...
Ara un ram de flors em cau del cel ploraner,
i em fa posar-li una cançó de comiat,...
I tu no ploris!!
Ja plora ella.
L'acidesa em parla del mal que sento jo per fer-te ser final,
perquè tu m'has fet encendre camins impossibles d'abstracció,
que, barrats per tenir-los tancats en les idees,
mai no haguessin pogut existir.
I sí!!
Que trista et diu adéu, però tu no ploris pas;
ja plora ella per ser última extravagància del meu fer,
en el meu dir impossible de les coses estranyes que brollen del meu pensament persistent.
Els meteorits rebenten el cel del meu únic cap;
cauen amb força,
i ratllen l'infinit de la bogeria.
Final.
( les extravagàncies ja formen una part de mi, que ara m'estimo amb força )
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871292 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.