tu, tu i tu

Avui et diria moltes coses, però no cap tindria sentit per a tu. Tu, que vius al teu món, que mai t'assabentes de res, que mai pares compte del que passa al teu voltant. Tu. Només tu, sempre tu, tot és tu, abans que res, tu, abans que ningú, tu. Abans que tu, només tu. Tu, tu i tu, i després, altra volta tu.
Doncs a veure si t'ofegues amb el teu tu! I llavors, tu mateixa t'ajudes. I t'ho contes a tu mateixa, perquè tu només confies en tu.
Fes-te un favor, i deixa de pensar, per una vegada, en tu.
La nostra llengua, rica com és en paraules, té més pronoms a més del jo. Podries provar amb ell o ella, fins i tot, si tu volgueres, podries emprar el nosaltres. Veritat que sona bonic? Nosaltres, és a dir, tu i jo. Tot un món nou i ple de possibilitats. Prova-ho, jo t'ajude. I deixa de ser només tu, sempre tu, abans que ningú, TU!