Cercador
tristesa
Un relat de: danino- Compartir:
Gotes salines humitegen el meu rostre,
Tinc els ulls rojos de tan gemegar,
La meva gola no dóna més de si,
Perquè no paro de cridar, cridar i cridar.
Únicament, blasfèmies enlaire,
Solament paraules que ningú sent
I que retornen dins el meu cap.
Intento aixecar-me, i el meu cos,
Vagament em respon.
Talment com si el meu cap
S'hagués quedat sense cervell,
Talment, mort
Gotes em mullen el rostre,
Brins d'herba i una llosa em fan de manta,
Sóc cos inert i sense ànima
Del qual ningú es recorda.
Comentaris
-
Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]mar - montse assens | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]mar - montse assens | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
hola![Ofensiu]xaropdetu | 09-09-2006 | Valoració: 8
Un poema amb molt de sentiment, no havia llegit mai res teu, però m'ha agradat.
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
-
carai[Ofensiu]lluna de barcelona | 10-01-2006
Sembla per la teva forma d'escriure com si estiguessis mort, com si no volguessis viure ni volguessis lluitar per fer-ho. A la vida no tots son flors i violes, t'has de contentar amb la farigola que et sorgeix pel camí que encara que sigui de tall llenyós, et va perfumant i va fent més agradable el viatge... Tan de bó un dia m'acompanyessis a caminar per ensenyar-te com de bonica pot arribar a ser la farigola!