Trencat

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses

TRENCAT.
(Guió del curtmetratge).

Autor: Joanjo Aguar Matoses.
___________________________________________________________________

Sinopsi: El curtmetratge mostra un poc la vida d'unes quantes persones abans de ser víctimes d'un atemptat terrorista, i les conseqüències d'aquest atemptat.



Personatges: Hi ha 3 blocs de personatges:

a) Dues germanes i sa mare.
b) Un guàrdia civil i la seua família (dona i fill).
c) Un home que està fent esport.




Observacions:

No fiquem música en el curtmetratge, que tot siga so natural. (Bo, en el desdejuni del guàrdia civil es pot escoltar música d'una ràdio).

Fins a l'escena 13, el curtmetratge transcorre durant un tros de matí, prou de matí. En una gran ciutat.

Fer que tots els personatges siguen molt humans, molt propers.



Guió del curtmetratge.
___________________________________________________________________


ESCENA 1. Exterior. Dia.

Fondit d'apertura.
Es veu l'exterior d'un edifici prou alt. Un home, vestit amb roba d'esport, ix per la porta i comença a córrer per a fer esport. Seguir-lo durant uns quants carrers. Tenir en compte que, un dels llocs per on passe, també apareixerà de nou en una altra escena més avant.
Va a un parc prou gran i segueix corrent per allí dins.
Fondit a negre.

___________________________________________________________________

ESCENA 2. Interior. Dia. I, després, exterior. Dia.

Fondit d'apertura.
Es veu l'interior d'una casa i dues xiques joves que van pel passadís, seguides de sa mare. Una xica duu una bossa o motxilla. La mare està dient:

Mare:Ah! I no feu enfadar als iaios. Porteu-vos bé.

Filla major:Sí..., tranquil·la. Ja som prou majors...

Mare: Sí, sí, però que us conec, eh...

La filla menuda obri la porta de casa i ix al carrer, i després la major. Aleshores es giren cap a sa mare i diu la filla menuda:

Filla menuda:Bo, mamà. Ja ens veurem esta nit. No crec que tornem massa tard.

Mare: Passeu-se-ho bé, però aneu amb compte. I doneu-li records als iaios i a la tia Sari.

Filla major:Sí, mamà. Bé, adéu. Fins la nit.

Filla menuda:Fins la nit.

Mare: Adéu.

I les dues germanes se'n van, mentre sa mare es queda mirant-les a la porta de casa. A partir d'ara ens centrem en les dues germanes (menuda i major), que estan tot el temps caminant pel carrer.
Estan un temps en silenci. Però després la menuda pregunta:

Menuda:Quan ix el tren?

Major:Encara falta molt, no hi ha pressa.

I calla, però fa una expressió com de malícia i li diu a la seua germana:

Major:O és que ja tens ganes de veure a Gabriel. L' última vegada que anàrem al poble dels iaios estigueres xerrant amb ell molt de temps.

Menuda:Calla. No digues ximpleries.

Major:No? A mi em sembla que tu a ell sí que li agrades...

La menuda no diu res i es posa roja i amb expressió de vergonya. I després diu, com venjant-se un poc:

Menuda:I tu i Joan, què? Eh?

Major:(Sense semblar afectada) Jo i Joan, què? Eixim junts. ¿On vols anar a parar?

Menuda:Ei..., això. Que eixiu junts. (No sap què contestar per a eixir-se'n. Però després fa cara de malícia i diu:) Ah! La mamà no ho sap.

La major la mira de reüll i somriu, donant a entendre que sap que serà millor que no torne a nomenar a Gabriel. Aleshores es gira cap a la seua germana i li rebolica els cabells, rient-se. I la seua germana menuda també riu.

Fondit a negre.

___________________________________________________________________

ESCENA 3. Interior. Dia.

Fondit d'apertura.
Es veu un dormitori on dormen un matrimoni en un llit.
L'home es desperta i s'alça del llit. Li dóna un bes a la seua esposa, que encara està mig dormint.
L'home ix al passadís i obri la porta del dormitori del seu fillet menut. El mira amb tendresa, mentre el fill dorm. Tanca la porta i se'n va al bany.
Després va a la cuina i comença a preparar-se el desdejuni.
Entra la seua dona a la cuina i també prepara el desdejuni. Mentre, parlen.

Esposa:(Amb son) Bon dia. (I es besen) Hui entres més tard a treballar, ¿no?

Espòs:Sí. Hui he pogut dormir prou. Ahir em trobava molt cansat.

Estan un temps en silenci. Però després la dona parla.

Esposa:He entrat a veure el menut. Ja sembla molt millor. Ja quasi no té febre, i està dormint bé.

Espòs:Millor. Però és una pena que s'haja constipat. Amb la il·lusió que tenia ell de què anàrem demà tots d'excursió...

Esposa:(Amb la cara un poc trista) Sí, és veritat. Pobret.

Espòs:Bé, ja anirem la setmana que ve.

Esposa:Esperem que sí. I que faça bon oratge. De totes formes, demà tampoc hauríem pogut anar, perquè ahir em digueren que aquesta setmana em toca torn de diumenge en l'hipermercat.

Espòs:Vaja! No ho sabia.

Esposa:Jo tampoc. Ja podrien haver-me-ho dit abans.

Espòs:Doncs el pròxim diumenge, d'excursió. A passar-nos-ho bé. El menut ja estarà curat del tot el diumenge, supose.

Esposa:Sí, si ja està molt millor. El dilluns ja podrà anar a escola, encara que ell no voldrà. (La dona somriu).

L'home també somriu.

Fondit a negre.

___________________________________________________________________

ESCENA 4. Exterior. Dia.

Tall directe.
L'home esportista segueix corrent pel parc.
Tall directe.

___________________________________________________________________

ESCENA 5. Exterior. Dia.

Tall directe.
Les dues germanes segueixen caminant pel carrer. Parlen.

Menuda:Doncs, en la meua classe, aquest any hi ha una xica molt rara. No parla quasi amb ningú. Molts diuen que és antipàtica.

Major:Potser és que és tímida.

Menuda:Sí, potser. Jo també crec que és això.

Tall directe.

___________________________________________________________________

ESCENA 6. Interior. Dia.

Tall directe.
L'home ESPÒS ix del seu pis, acomiadant-se de la seua dona amb un bes.

Espòs:Adéu. Ja ens veurem a la nit.

Esposa:Adéu.

L'home ESPÒS està vestit de guàrdia civil, però es veu clarament que és ell.
Comença a baixar l'escala de la finca.

Tall directe.

___________________________________________________________________

ESCENA 7. Exterior. Dia.

Tall directe.
L'home esportista ix del parc i segueix corrents, per a tornar a sa casa.
Tall directe.

___________________________________________________________________


NOTA: A PARTIR D'ARA LES ESCENES ES PODEN CONSIDERAR PLANS, PER LA SEUA CURTA DURACIÓ.

___________________________________________________________________

ESCENA 8. Exterior. Dia.

Tall directe.
Les dues germanes segueixen caminant pel carrer.
Tall directe.

___________________________________________________________________

ESCENA 9. Exterior. Dia.

Tall directe.
L'home ESPÒS (el guàrdia civil) ix de la finca. (Per eixe carrer havia passat abans l'home esportista.)
Tall directe.

___________________________________________________________________

ESCENA 10. Exterior. Dia.

Tall directe.
L'home esportista corrents pel carrer.
Tall directe.

___________________________________________________________________

ESCENA 11. Exterior. Dia.

Tall directe.
Les dues germanes caminant pel carrer on està el guàrdia civil (però aquest no es veu).
Tall directe.

___________________________________________________________________

ESCENA 12. Exterior. Dia.

Tall directe.
El guàrdia civil obri la porta del seu cotxe. Eixe cotxe aparcat s'havia vist abans quan l'home esportista anava a corrents cap al parc.
Tall directe.

___________________________________________________________________

ESCENA 13. Exterior. Dia.

Tall directe.
Es veu el carrer on està el guàrdia civil en el seu cotxe (però ell encara no es veu). Es veu al fons a l'home esportista corrent cap ací (cap a la càmera).
Es fa una panoràmica, o un travelling cap enrere, i es veu a les dues germanes caminant pel costat del cotxe on està el guàrdia civil, que està posant-lo en marxa.
Tall directe a negre.

___________________________________________________________________

ESCENA 14.

La pantalla està en negre. I se sent una explosió molt gran.
Després, silenci.

___________________________________________________________________

ESCENA 15.

Fondit d'apertura.
Es veu el titular d'un diari:
"Nou atentat terrorista".

Alhora se sent un noticiari radiofònic:

"Els líders polítics han condemnat públicament aquest atentat. I, com sempre, han fet un manifest de repulsa contra el terrorisme."

Fondit a negre i esvaïment del so.

___________________________________________________________________

ESCENA 16. Interior. Nit.

Fondit d'apertura.
El fill del guàrdia civil li pregunta a sa mare:

Fill:Mamà, on està papà?

Es veu el rostre apenat de sa mare.
Tall directe.

___________________________________________________________________

ESCENA 17. Interior. Dia. Pla subjectiu.

Tall directe.
Des del punt de vista de la dona i, a càmera lenta, es veuen imatges del seu espòs, somrient-li, mentre estaven fent el desdejuni.
Tall directe.

___________________________________________________________________

ESCENA 18. Exterior. Dia.

Tall directe.
Es veu la làpida dels seu espòs, en el cementiri. I alhora torna a sentir-se l'explosió.
Fondit a negre.

___________________________________________________________________

ESCENA 19. Interior. Dia.

Fondit d'apertura.
La mare de les dues germanes està en la saleta d'estar de sa casa i agafa una fotografia de les seues filles. La mira. I es veu el rostre trist de la mare.
Tall directe.

___________________________________________________________________

ESCENA 20. Exterior. Dia. Pla subjectiu.

Tall directe.
Des del punt de vista de la mare i, a càmera lenta, es veuen les imatges de les seues filles quan estaven acomiadant-se d'ella a la porta de sa casa.
Tall directe.

____________________________________________________
_______________

ESCENA 21. Exterior. Dia.

Tall directe.
Es veuen les làpides de les dues germanes en el cementiri. I alhora torna a sentir-se l'explosió.
Fondit a negre.

___________________________________________________________________

ESCENA 22. Exterior. Dia.

Fondit d'apertura.
Es veu un pla mig de l'home esportista. El fons que es distingeix és el parc on anava a córrer.
Es veu el seu rostre, inexpressiu.
Se senten els pardalets del parc.
Tall directe.

___________________________________________________________________

ESCENA 23. Exterior. Dia.

Tall directe.
A càmera lenta es veuen imatges de l'home esportista, corrent pel parc.
Tall directe.

___________________________________________________________________

ESCENA 24. Exterior. Dia.

Tall directe.
Es veu a l'home esportista en una cadira de rodes, en el parc on anava a córrer.
I alhora torna a sentir-se l'explosió.

Després de sentir-se l'explosió, l'home, en la cadira de rodes, se'n va pel parc, allunyant-se de la càmera. Però anant amb força i decisió.

Fondit a negre.

___________________________________________________________________

ESCENA 25.

La pantalla està en negre. I torna a sentir-se l'explosió.
Després, silenci.

___________________________________________________________________


FI.

Sueca, 20 d'abril de 1996.
Joanjo Aguar Matoses.
(RETOCAT UNA MICOTIUA EL 15-5-2007)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

225548 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).