Tots els arbres tenen l'origen primer de la fusta...

Un relat de: Marc Freixas
Tots els arbres
tenen l'origen primer de la fusta...
no en tinc percepcions clares i contundents al respecte,
encara que sapiga dir-te d'on em venen les grans arrels prioritaries.

Dels meus germans
en faig un us importantissim
perque la sang es la savia que uneix tres branques d'un mateix patro...
el pare i la mare
son els culpables agradables
de la nostra circulacio de vida dins del mon.
El meu pare, per exemple
es el rei de tots els arbres
perque fins i tot es dedica desde sempre a l'ofici de fuster...
dic desde sempre
perque l'avi ja n'era
i perque les arrels prioritaries es van fomentar antigament a la familia.
La meva mare es una dona molt forta
que va deixar la feina que tenia a Igualada
per ocupar-se de la casa alla al poble de Sant Pere de Riudebitlles.
Imagino
que no va ser gens facil per ella
deixar el seu entorn familiar
per anar-se'n a viure en un indret
en el que no coneixia a ningu a part del pare.

Per tot aixo
escric el poema de tots els arbres
en l'origen primer de la fusta...
perque m'estimo els pares i els germans.

Comentaris

  • Homenatge[Ofensiu]
    josep fornells | 11-01-2011

    Un gest tan senzill com bonic.
    Un homenatge a les arrels de les que es veu que estàs orgullós. Un detall que ben segur fa que els teus també estiguin orgullosos de tu.

    M'has fet venir ganes de dedicar uns versos als meus...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.