Cercador
Tot.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Vet aquí l'estructura del problema.
Què on s'és vist l'arrel quadrada
de dos?
Vatua!... aquí en
aquest precís
punt de llum
del plasma
que ara
mateix
albires.
Els primer és
el principi.
Tot te un seu
final.
Entremig,
quest infinit.
O d'altres.
El problema no és,
si no que es crea.
Pot ser per això
te també creat
el seu desllorigador
O no.
Sigui pot ser l'amor aquest
anhel, que guareix l'auto creada
ferida?.
La bellesa. Aquest esclat de llum
als ulls.
L'ànsia de pau eterna
Que si es tot o no és res.
Calcula si pots, la diferència.
Tu i jo, res i tot. En un punt
concret. ho saps tot i no dic res!.
Ahir vaig assistir bocabadat a la brillant exposició den Xavier Xarles sobre poesia i matemàtiques. Ara ja veig que les matemàtiques, els nombres poden no ser obra humana: No mes cal recordar com era la pantalla de l'ordinador en que ara creiem veure tan clara la realitat i recordo per què ho vaig veure que "n mes" eren i són llargues seqüències de nombres!
He intentat expressar-li amb un poema...i m'ha sortit una arrel quadrada de
D O S!!!
Comentaris
-
Mercès Aleix i Pinya[Ofensiu]Epicuri | 21-12-2013
Que no hi ha dos sense tres
ni tres que no fasin bona colla.
Els nombres o lletres fan goig
si de lànima fan corres ses ales
Infinits universos vibren sols
dues pells encomanin sa dansa
la música i el ball ho son tot
o no son res, que l'amor
te moltes vies, siguin
a la vista dels cels
o de les terres
mes amagades!
Una forta abraçada a tots i que passeu un molt bon Nadal, Ep!...i curi! ;-) -
Dos i dos...[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 21-12-2013 | Valoració: 10
Quan vaig acabar el batxillerat i el COU el 1977 em van fer un test de personalitat i un altre de professionalitat a l'escola. Em van dir que el meu futur estava en les matemàtiques! Redéu i jo que havia fet el batxillerat de lletres! Sigui com sigui, també vaig gaudir com vaig poder la xerrada de'n Xavier i el posterior sopar (que bons estaven els espinacs a la catalana!). El teu poema fa pensar en l'escudella de la lletra i el número al punt. Rep una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal, amic Epicuri i records de la Pinya de rosa!
Aleix
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429734 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com