TOT VA BÉ!

Aquella tarda en arribar de l'escola...
l'armari buid, maletes fetes,llàgrimes relliscant per unes cares que en veurem es disfrassaren amb un somriure
-Pare, on vas,què és tot això?
-Faré un viatge a un lloc on la injustícia no em segueixi. Està vist que el color de la meva pell no fa joc amb les parets d'aquesta ciutat.
Jo no entenguè ni una sola paraula.
De camí a l'aeroport,cares plenes de tristesa, silencis que es feren mortals.
Un cop allà m'abraçà,em diguè adéu i amb uns ulls replets de color només pronuncià:
-No et preocupis filla, tot va bé.
Un temps va passar,aquell viatge era etern
-Pare què passa. Com és que no tornes?
-No passa res filla, tot va bé.
I un dia vaig entendre totes aquelles paraules i algú m'explicà que ell realment no fugia de la injustícia, sols volia endurse-la lluny d'aquells que més s'estimava.
I aquella espelma que resistia que resistia el més fort cop de vent, es consumeix i la flama que iluminava el món sencer s'apaga en solitud però tot i així truca i pregunta:
-Com va tot?
-Com sempre,molt bé. I tu què tal?
I després d'un dolç silenci diu:
-Molt bé filla, TOT VA BÉ.