Tot batega

Tot batega. El teu alè, els glaçons sobre els meus pits i el teu somriure. Els amagatalls que sempre ens acompanyen i les tardes de nits estrellades.

Sempre fugint, però m'he cansat.

No obstant això, he d'admetre que al principi era divertit, sensual i excitant... Amic del meu padrastre, que buscat, oi? Doncs era un veure't i haver d'ocultar aquest somriure d'idiota que se'm queda a la cara just veure't o sentir-te parlar.

Perquè és un tu i un nosaltres junt, una connexió de germanor i sensualitat tan gran com exasperant. No em provoca por, sinó que tinc la necessitat de reflexionar, de veure-ho des de fora, per adonar-me'n de lo agraïda que em sento en tenir-te al meu costat...

Són il·lusions, visions, nadades els vespres. Nus i freds, pell amb pell. Reflectits amb la llum de la mitja lluna i d'algun llum del carrer. Perquè no, això no és un conte de fades, sinó la vida de cada dia, però amb unes pólvores semblants que la Campaneta utilitzava per ser lliure i volar. Una pols que et fan creure amb la màgia del dia a dia i, la connexió amb una altra aura.

És així. És un veure't i sentir-me babau en pensar de la manera que et miro. Perquè pot ser, és massa pura meva innocència o, pot ser et sents com jo. Ens compenetram i ens complementam a l'unís, a la mateixa velocitat i ens convertim en un sol ball...

Recordes aquell dia que vares venir a casa per deixar uns papers per el meu padrastre i em vaig tirar sobre teu sense pensar-m'ho? Et vaig besar, però després em vaig sentir absurda, ja que, sense previ avís, va venir el meu padrastre i em vaig maleir al no haver gaudit d'aquell petó com es mereixia. Aquells llavis contra els meus profundament tendres, grans i fantasiosos... Tot i així, sabíem sense necessitat de paraules que hi havia alguna cosa més, un després més enllà. Em vaig sentir malament al descobrir que no et vaig assaborir el suficient, al no haver pogut fer res al respecte.
Perquè si vés estat per mi, t'hauria fet l'amor amb la boca.