torrons

Un relat de: ginebra_de_camelot
Sabia que a la bossa hi portava torrons perquè sortia de la botiga dels llums daurats, on tot té olor de mel, i s’exposen a les estanteries les caixes de massapans i de neules. Parà mentre guardava la cartera, va mirar a dreta i esquerra abans d’incorporar-se a la vorera. Entrà, es barrejà sense adonar-se’n amb un grup silenciós i en arribar a la cantonada girà, i es va amagar per sempre rere l’edifici de la biblioteca.

Comentaris

  • torrons i dens [Ofensiu]
    lluis perealbert | 01-07-2014

    Desapareix perque el torrons no tenen taula de nadal. ella espera preparada per si no cas...... una trucada que no arriba.

  • Nadala, flaires de torrons i neules[Ofensiu]
    nadàlia | 25-01-2014 | Valoració: 10

    Breu però seductor relat on ja flairo l'olor dels torrons, únics, els més ben elaborats.
    Veig els carrers, les llambordes, els carruatges. Un altre temps, on cada cosa, petita, era un tresor. Continua escrivint, et segueixo el rastre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ginebra_de_camelot

7 Relats

14 Comentaris

5193 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71