Tormenta d'estiu

Humiteja l'ambient.
Una olor caracterísitca se sent en l'aire,
Que em recorda a l'hivern.
Però ho ignoro.

Resona un esclat.
Un cant de ràbia i patiment,
Que no pot evitar
Acabar en un plor etern.

Desperta la meva atenció,
I observo des del gran vidre
l'espectacle.
Com molts altres.

Nius de ràbia que tallen l'aire,
Impacients pel final.
Es fan sonar amb força, sobre l'escenari
I un a un es van ajuntant.

Llàgrimes viatgeres,
Que decidiren abans d'hora el final.
I, després d'una llarga odissea
acabaren en tristes clavagueres.