Torçats

L'altre dia, dinan al restaurant amb el company, en un moment de silencia agraït, em vaig quedar embaladida mirant la pared decorada amb marcs de fotos del ikea que contenen els cartells publicitaris de la estrella damm (cosa la qual ha encès una llumeta en el meu cap, no sé si prefereixo passar-me la nit envoltada de estrelles al cel o bebent cerveses... em sembla que cada cop tinc més ganes de gresca que de romanticisme, pero això es un tema del que ja parlarem un altre dia).

El cas es que un marc (el de color beis, el que té una etiqueta de la estrella de color sepia... està bastant alt, així que no encerto a esbrinar el dibuix, pero sembla com si fos la entrada d'una casa senyorial de fa un parell de segles), està torçat. Aquesta foto penjada està torçada... i no una miqueta com es el cas de la foto de la Marilyn Monroe del marc fucsia, sino que el beis està molt i molt torçat.

L'únic que sento en aquell moment es una gran força dintre del meu cos que em fa aixecar-me de la cadira, pujar-me a una escala e intentar alinear el quadre correctament, pero una altre força sobrenatural (o la conversa que tinc amb el meu company) em fan mantenir-me aseguda en la cadira...

4 frases després, m'ha donat temps a analitzar cada un dels 19 quadres d'estrella damm que hi han penjats... he arrivat a la conclusió de que només deixaria tal i com estan 12, els altres 7 els mouria per que quedesin alineats... desprès he pensat que el blau el cambiaria pel lloc del groc...

Em sembla que una vegada més, m'he adonat que soc una manitica de l'ordre... i m'he preguntat si en la meva vida faig el mateix amb la gent que m'envolta... intento corregir-les per que quedin bé i no torçades segons el meu punt de vista en la meva vida?