Tocar el passat (Narració real) i A mon amor (Poema)

Tocar el passat.

Narració breu

Que bonic es poder llegir el diari de la meva estimada mamà caigut a les meves mans desprès de cent vint i cinc anys en ell descrius tantes i tantes coses de quan tu eres aleshores eres nena jove, en ell i trobo les teves alegries i totes les teves penes, un munt de faltes ortogràfiques ja que suposo que com que fores una nena que començava a despertar a la vida en ell reflecteixes totes les teves il·lusions, i mancances, trobo en ell al llegir les seves pagines amb lletres que surten de dins del teu llavors jove cor de dona algun poema dels teus sentiments vull llegir algun d'ells de tants que dins del diari veig, però.., casi cap es sencer no te fi.
Velles pagines teves mamà que els teus dits abans que els meus han tocat aqueixes velles fulles, avui quasi be trencades, penso que abans vares ser tu, qui les vas tocar i que avui mos ulls les poden llegir hi ha la vegada també tocar les mateixes velles pagines que tu mamà vas tocar escriure i llegir, es bonic poder fer això i recordar aquells teus vells anys passats.
Tantes il·lusions, tantes penes i alegries que potser vares tenir quant escrivies aquest diari teu, el que avui desprès de tants anys a caigut com un tresor a les meves mans oh! Mare estimada no saps pas el feliç que avui tu m'has fet... Al llegir aquest vell llibre he intentat recompondre alguns escrits teus oh! Mamà tan enyorada mes... Haig de reconèixer que va ser una gran dona i mare, avui he sigut molt feliç recordant-te, amb aquest diari i encara que jo no hagués nascut no saps pas el feliç que he sigut de pogué fullejar aquestes per a mi velles i estimades pagines que tu molt abans de que jo pogués néixer tu en la teva recent començada joventut vas escriure i vas tocar aqueixos fulls que avui jo guardo reverent.
Escrit per en Ferran de Montagut. avui dia 13 Febrer del 2006.

*****************************

A mon amor

Poema

Ésser rosa jo voldria
ésser lliri mon desig
ser-ne clavell o viola
ser viola o gessamí.

Enlairar-me qual xiprers
dins la robusta i ufanosa,
ésser rei dins la frondosa
flaire del gessamí.

Ésser aigua cristal·lina
ésser riu o ser-ne mar,
ésser cascada amorosa
on pastura lo remat
tenir tresors per no fer la guerra
des del nord fins a ponent.

Tot això jo o deixaria
forces poders i tresors
per a saber que m'estima
la nena dels meus amors...

Son tos ulls d'un color blau i cel
son de formosa nina
es el teu rostre pigat
es el teu somriure falaguer.

Tens les mans de nineta
tens la cara rosada
i la figura formosa
bonica com l'au que vola pel bosc.

Que nets de maca Karineta
la nina dels meus amors
ets formosa com l'amor
i jo dins del teu cor i buscaré l'harmonia.

***************************************

Es un poema del diari de la mamà, escrit segons dada que figura dalt el dia 25 d'Abril del 1.921 a Sant Quintí de Mediona Comarca del Penedès (BCN) Karina Naspleda i Font

Recuperat avui i rescrit en el dia 13 Febrer del 2006, per en Ferran de Montagut, fill d'aquesta gran dona.