Tires

Un relat de: Agustitianus
I tu balles i me crides, amb una rialla grossa d’amor,
sempre que me mires, se m’arrissen els calçons,
sent granotes que boten i ametlles sense bessons,
les paraules sonen falagueres, els dies glop a glop,
són paraules que galopen, que s’acosten bot a bot
i tu balles i me crides, amb una rialla grossa d’amor,
repiquen les teves galtes, els meus llavis acordions,
i mir els teus colors, plens d’històries i coloms,
passen les abraçades, sense tonteries entre els dos,
fins que un es cansa, i arriben els rencors.
I tu balles i m’escups, amb una rialla grossa d’amargors
El dinar torna fred, i calentes les mirades,
ni t’acostes ni mos n’enreim, són cafès sense sucre
i sofàs sense flassades, ja quasi no ens coneixem.
Faig dues passes, i tu tres escalons
I tu recules i me perdones, amb una rialla grossa de perdó.

Comentaris

l´Autor

Agustitianus

5 Relats

1 Comentaris

1993 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00