Cercador
Tinc por
Un relat de: EDUARDOLa meva mirada perduda
el meu cor abatut
trist lament callat
dels meus sentiments perduts.
Por al dolor,
por a l´error
por per tot allò....
que vaig arribar a sentir per ella,
en tan sols uns instants.
Va ser cupido, qui erro la seva fletxa?
o va ser la meva por
la que va trencar el instant.
Encara que la ferida de la seva fletxa
sempre estarà al meu cor
i mai es podrà tancar.
Encara que la meva covardia
la meva por,
em negui el viure´l
Comentaris
-
plagio[Ofensiu]edelweiss | 19-01-2008
Te ha salido muy bonita , pese a que es un plagio ..
Cortar i pegar es muy fàcil ..
I aquí sólo se escribn originales!!!!!
No cambiarás nunca ... -
Només importa el record[Ofensiu]edelweiss | 18-01-2008 | Valoració: 8
Es molt bonic que tornis a escriure
Crec que es només privilegi d'uns poquets que ens alliberem de aquesta forma .
Hi havía una vegada un noi i una noia predestinats a estar junts , malgrat moltes dificultats que Cupido els va posar entremig .
Malgrat tot , el temps , la distancia , altres persones , ells es continuavem estimant , com en un conte de nens petits .No es veien pero no feia falta .
Més que amor , jo díría que es tractaba d'un sentiment estrany i molt fort , tan fort que sobrepassava tot .El volía oblidar pero .... era dificil
Ella li va perdonar tot perque en el fons va reconeixer un home perdut i sense valor ,Potser por de viure coses massa grans .... i ella era feliÇ de que la vida li dongués la oportunitat de viure aquells instants màgics . Ella era diferent a altres dones ...De petita va llegir un conte que es deia "En busca de la llave de la felicidad " i encara ho llegeix cada nit , pero ara amb el seu fill petit .I encara , ella pensa que la trobarà .