Tinc ganes de tu.

Feia temps que tenia al cap la mateixa idea. Per a mantenir l'espurna de l'inici calia trencar amb allò habitual. La capacitat de sorprendre l'altre és indispensable.

La de sorprendre's a si mateixa encara més. De fet, estava provant de trobar els seus límits sexuals. Fer fora les pors i el pudor de l'educació rebuda no és fàcil.

Mentre corria cap al restaurant on havíem quedat amb els amics comprovava que tot estava a lloc: arracades, escot voluptuós i amb gràcia. Per un moment va dubtar si aquell era el vestit adequat per un sopar amb els amics del seu amant. Ara, però, ja estava a la porta del local i no hi havia lloc per al dubte. Havia de mostrar-se tal com era i sense complexos. Es recollí un ble de cabells que li queia sobre la galta esquerra i va dedicar un somriure a la taula del fons.

Allà estava ell. Ni es va fixar en què duia posat, el fet és que sabien nedar en els ulls de l'altre i pensar en tota la passió vessada en nits anteriors.

Hi havia un punt morbós que encara no havia pogut desxifrar. Pensava que la diferència d'edat era un al•licient. Però no era ben bé això, potser era el fet que quan es tocaven podien fer foc.

Mentre ella, encara somrient, pensava en la sort d'haver trobat un dels amants de la seva vida, ell va fer un d'aquells somriures que indicaven que hi hauria guerra.

El sopar va transcórrer entre bromes sobre la gran virilitat masculina dels presents i anècdotes sobre les anteriors escenes de caça sexual. Sabent-se atrapada en aquell món d'homos erectus va pensar que era el moment d'entrar en joc:

"-Dídac, no porto calces."

Ell es va sorprendre i incrèdul va passar-li la mà per l'esquena fins que arribant al cul va comprovar que no hi havia res que delatés que sota el vestit vermell s'hi amagués cap mena de tela.
Des d'aquell moment va acostar els seus dits entre les seves cuixes.

Ella se sabia atractiva. Ho podia veure als ulls d'en Dídac i del seu amic, a qui havia enxampat un parell de vegades mirant-li els pits.

Van pagar i en alçar-se ella va pensar que potser tindria una taca al vestit degut a l'excitació. Va tapar-se amb la bossa de mà; el seu Romeu però va arrambar-se-li fent-li notar l'erecció.

Que en Dídac li fes aquest tipus de coses després d'una setmana de no veure's suposava temptar la sort. Encara havien de continuar la nit en companyia durant una estona i es van dirigir a un bar de copes. Els jocs van continuar allà; les mirades, les carícies i alguna mossegada al peçó de l'orella la volien dur corrents a un lloc més tranquil.

Van anar a buscar una copa a la barra i mentre esperaven que els servís el cambrer va aprofitar per passar una mà sota el vestit i introduir un parell de dits. Ell va poder notar l'escalfor i les ganes de la seva companya de jocs. Ella, lluny de voler-lo aturar li va agafar el braç amb força. Així li va fer entendre que volia que es quedés allà. Un client es mirava l'escena entre encuriosit i excitat. Els van servir les copes i van tornar on eren els amics d’ell. Li va comentar que el estigués atent al tastet del que li esperava.
Mentre bevien i reien de banalitats. Va començar a llepar maliciosament la palleta que tenia a la boca, la succionava amb gràcia i la passejava per la comissura dels llavis.
En Dídac no podia més: “-Gent, ens n’anem a casa que ja és tard.”
Ella es va saber contenta d’haver reconduït amb facilitat aquell llarg sopar avorrit d’anècdotes i ple de vi. El camí cap a casa es va convertir en una llarga travessia cap al plaer. Al carrer llarg que duia a casa seva no hi havia ni un sol portal que oferís una mica d’intimitat.

Va apressar-se a obrir la porta de casa. El joc de claus era mogut amb ànsia, intentant encertar el pany mentre les llengües jugaven a recórrer els cossos. Van obrir la segona porta, i ja eren dins de casa.
Va descordar-li el cinturó i va fer passar la mà que buscava la polla d’en Dídac. Es sentia cremar i volia córrer, ja no podia més. Ell li abaixà els tirants amb impaciència i, maldestre, va intentar treure-li els sostens. Les mans insistien en els llocs on feia estona que volien ser.
La va agafar a pes, enganxada a la seva cintura i la va col•locar a la taula del menjador. Mentre la seva llengua es passejava nerviosament pel coll, va pujar-li el vestit. Va veure que realment no l’havia enganyat. No duia calces i pel que es veia, feia molta estona que l’esperava.
Va ser ràpid aquell instant de la primera penetració. Aquella sensació increïble que li va recórrer el cos; era dir-li: “Feia estona que t’estava esperant.” La penetració va ser ràpida i forta. Ell notava com li clavava les ungles a l’esquena i això l’excitava encara més. Els seus gemecs eren cada cop més forts i freqüents. De cop, va notar com el plaer arribava a cada part del seu cos: els mugrons duríssims, la suor galtes avall, el clítoris enorme; va deixar d’apretar les mans a l’esquena d’en Dídac.
Ell, però, va seguir penetrant-la fins que va arribar també a l’orgasme. Els dos sabien que allò sí que era un petit somni d’una nit d’estiu.