Tinc claríssim que no t'oblidaré

Em van dir que el temps ho cicatritzava tot.
I tenien raó.
Però jo encara te'n recordo,
i ho faig cada dia.
Sembla que l'univers no vol apagar aquelles espurnes
que vas provocar en mi.

Algun dia d'aquests,
em treuràs la vida,
que ja la porto mig trencada.

No vull posar fi al nostre "sempre".

Et trobo molt a faltar,
no sé on haig de signar
per tornar a recuperar-te.

Però faig un pas enrere,
perquè les teves mans ja estan enllaçades.
Et parlaré per demanar-te consells,
per deixar de plorar, i seguir la vida.
Perquè la teva ja no em crida.