Timbals de guix

Fent de guix unes estructures fredes
se m´acosta un gos cridaner.

No se si em vol dir que la pluja s´atança
pel nord del camí de les Princeses,
o que la foscor del divendres, s´omplirà de llum,
tot trepitjant el renec de les teves arriscades paraules.

Sonen fort, com els lladrucs del gos que m'avisava.
Lladrucs pels malvats que aixopluguen el cabal dels rius
i fan malbé la collita matinera.

Ressequen els marges del camí
i sequen de pols i renúncies
les estretes llums de la vista infinita
que amb ulls d´humilitat voreja la petjada.

Com si un munt de pedres
enfilés el cim de les Acàcies.