Tic, tac (silenci) tic, tic, tac...

Sis, cinc, quatre, tres...

Tic, tac (silenci) tic, tic, tac...

És la inmortal cançó
del temps,
aquella que sempre sona,
aquella que mai perd.

Amagada pels racons
i als rellotges de paret,
és l'eterna melodia,
pica fort,
jo en dono fe.

Ja reboten les campanes,
ja ressonen amb els pregs,
és el temps que no espera,
ni als bons, ni als dolents,
ni tan sols la xiulada del tren.

Lladregot d'ànimes,
dubtes i cors,
bandoler de somnis,
causant de dolors.

Perquè t'enfrontes
a aquestes vides
provocant tantes ferides?

Tic, tac (silenci) tic, tic, tac...

És l'eterna cançó
del temps,
aquella que mai descansa,
aquella que sempre hi és.