T'he de contar una cosa

T'he de contar una cosa, encara que hauries de prometre que la connexió que ara estableixo amb tu no es desfilará com el jersei negre del mercadet on ens hi hem perdut tantes vegades -barat és car, diu la mare-.

Et configuraré un esquema inicial, partint d'una premissa simple, llavors desfaré una a una les idees generals, en faré un resum i contestaré els teus dubtes, si és que els tens. Seré clara, precisa i concisa quan es requereixi, així com totalment extensa i explícita si la situació em porta a ser-ho. El misteri, la decadència, la visceralitat, l'estupidesa, tot, absolutament tot aparcat, latent. Deixaré de ser jo, ni rastre de la meva maleïda essència revolotejadora; tan sols un cos i una ment inconnexes, un cor adormit, unes pupil·les buides i uns llavis eixuts, aspres, sagnant, cicatritzant freds.

Et contaré una cosa i deixaré que aquesta vegada em miris als ulls, que la teva malèvola mirada m'escruti la pell, els trets -com a vegades ho feien les teves mans-. Deixaré de voltar sobre mi mateixa, de veure-ho tot com si fos una sel·lecció dels millors fotogrames d'una pel·lícula de les que et canvien la vida, de les que et fan explotar per dins i irradiar l'ànima intensa i inevitablement com si fossin bales als cossos buits que es passejen per carrers grisos perseguint ombres de somnis imposibles.

Et contaré una cosa i aquesta vegada pararàs atenció, et fermaràs els dits entre ells i m'escoltaràs com si et parlès des de dins del crani, sense pressions ni silencis incòmodes -sols racionals- ni obscures intencions.

Vull que te n'oblidis que tenim un cos i que el temps passa. Vull que es trobin només les nostres ments, que ens desincrustem l'absurda desfressa perenne. Sense por. Després d'això mai tornarem a ser els mateixos, aniquilarem l'encant del nostre misteri compartit, ens estallarà el crani repartint els records sobre l'asfalt quan el núvol acabi per cedir. L'àrid sòl acabat de tintar ens acollirà com mai i començarà la nostra nova etapa engabiats en la realitat; més racionals, clar, adults, a prop de la mort. Com un final voluntari, un final dels finals.

T'he de contar una cosa, escolta'm: sento que és el principi de la fi del món.