t'estimo, m'estimo

Un relat de: infinit

Estic farta t'espera en la solitud de l'habitació.
M'agradaria que t'acostessis i em xiuxiuegis a cau d'orella qualsevol ximpleria.
No puc sentir-me sola quan tinc la meva mà entre la teva.
Que m'hagi d'acabar masturbant, quan tu ja fa estona que estàs dormint.
Em fas sentir perduda, quan anem aquell restaurant i aixeques els ulls i mires la cambrera, la mires com fa uns anys enrere em miraves a mi.
Em fa ràbia que em senti culpable d'estar com estic, que els meus somnis s'hagin fet fum el teu costat, de voler posseir l'eterna joventut...
Ja no t'estimo, em fas ser infeliç.

Comentaris

  • indefinida | 06-10-2006 | Valoració: 10

    Ostres...em sap greu! Però no ens hem de sentir culpables de fer-nos grans, ja que la bellesa exterir és efímera. Sinó orgullosos de crèixer com a persones. Tot i així el que dic és fàcil d'escriure, però díficil de fer.
    Sort

l´Autor

infinit

2 Relats

1 Comentaris

1340 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor