T'estimo mentre el mòbil tingui bateria

Quan M. va celebrar el seu aniversari no sabia que coneixeria una nova manera d'estimar. El diumenge a la tarda, després de l'àpat familiar de celebració i bufades ja les espelmes, ella va tornar a casa seva i s'estirà al sofà per mirar una pel·lícula en DVD. Era una pel·licula d'amor clàssic i convencional, en la qual els amants mantenien el vell costum d'anar a sopar, fer sortides de cap de setmana, viatjar junts a una ciutat europea i esmorzar en una cuina assolellada després de fer l'amor. Això sí, el final no era convencional perquè els finals oberts, aquells que un no sap si es casaran i seran feliços, estaven de moda. A M. li encantava aquella pel·lícula perquè creia que, amb quaranta-dos anys, encara podia presentar-se l'ocasió de gaudir d'un amor així.

Quan s'acabà el DVD va anar a xatejar pel Messenger amb P., un home que era tres anys més jove que ella. P. vivia al poble del costat i els dos ja tenien prou confiança com perquè, després de fer l'amor, ell li proposés de fer sortides de cap de setmana, viatjar junts i compartir més moments d'intimitat en espais diferents del Messenger i del llit. Però a ella li molestaven les propostes de P. Li amoïnava que ell volgués fer el que tradicionalment els amants no adúlters solen fer. M. no tenia gaires ganes d' interrompre la seva vida quotidiana a casa per comportar-se amb P. com una geisha, donant-li conversa, fent-lo riure, escoltant-lo i animant-lo quan creia que ell li ho demanava. M. temia que si no li parava els peus, en P. esdevindria en quelcom semblant a un familiar ingressat a l'hospital que se l'ha de visitar un dia de festa. Les ganes d'estar sola, sense haver de disfressar-se per ningú, de sentir-se protegida a casa seva, eren més fortes que les ganes d'estar amb ell.

La xerrada pel Messenger amb P. no fou gaire agradable. Ell no entenia perquè no podien estar junts el dia del seu aniversari, però no va insistir en aquesta qüestió. La conversa va tenir un mal final perquè P. va aconseguir que ella li confessés que, d'alguna manera, estava afectivament lligada a ell. Tan punt li ho va dir, M. va sentir que s'havia equivocat i va tancar el xat. Tota la nit va estar donant-li voltes sobre si havia sigut sincera. Era veritat que l'estimava? ¿Com podiar dir-li que el considerava el seu nòvio si l'expectativa de pasar un cap de setmana llarg o unes vacances en la seva companyia no li era gaire agradable? Però M., malgrat tot, estava segura que el necessitava. El gaudia en el Messenger, i agraïa la companyia absent que ell sempre li proporcionava amb un SMS inesperat. També gaudia del seu cos quan feien l'amor. M. era conscient que ells dos compartien una història de complicitats, un llenguatge íntim i també un afecte més profund que l'amistat, però no era conscient de que se sentia molt més còmoda compartint tot això en el Messenger i en la pantalla del mòbil. Aquests eren dos nous espais de casa seva on ella s'hi trobava protegida. La veritat és que M. no era plenament conscient d'això perquè encara no sabia que coneixeria una nova manera d'estimar. Per aquesta raó, tenia mala consciència, temia estar enganyant P., però mai li digué res del que sentia, ni del seu temor o quasi la certesa de que ells dos patirien.

M. va saber que existia una nova manera d'estimar quan P., unes setmanes després d'aquell diumenge d'aniversari, va deixar de passar pel Messenger i de proposar-li d'anar al cinema o anar a sopar. Com que ell ja no li deia de quedar, es deixaren de veure, però P. de tant en tant li enviava un SMS. Els seus missatges no eren freds; al contrari, eren tan càlids, apassionats i tendres com els que li solia enviar els dies que ella li deia, amb remordiments, que no es podien veure el cap de setmana. Les contestes de M. no eren fredes ni de compromís. M. corresponia a la tendresa d'ell amb una emoticona, i amb missatges de text que expressaven el que sentia de manera cada cop més neta i essencial, lliure. Es sentia alleugerida de poder mostrar-li a P. els seus sentiments sense provocar equívocs i falses expectatives. L'estimava en l'estret espai de la pantalla del mòbil, en l'espera a casa seva del so que anunciava que havia arribat un missatge d'ell, en l'esforç al prémer unes tecles dures i la breu emoció abans d'enviar el missatge de resposta. I quan el mòbil es quedava sense bateria, M. cercava desesperadament el carregador com si el seu amor fos un pacient que s'estigués morint al quiròfan per una aturada cardíaca.