T'estic fumant sense filtre

Un relat de: el Tàvec

On van les paraules que no es diuen?
D'on vénen els silencis que m'escrius?
Com visc jo les hores que no estem junts?
On va el temps que espero per tu… un tros de tu!

Ara no, ara sí, ara potser no, demà segur que sí!
Ara sí, ara no, ara potser sí, demà segur que no!

Oh nena,
T'estic fumant sense filtre! Això em matarà
T'estic bevent sense diluir i això acabarà amb mi!

El teu somriure em convida i la teva boca em diu que no
em vols a l'abast de la mà, però a la distància d'un braç

Oh nena,

T'estic fumant sense filtre! Això em matarà
T'estic bevent sense diluir i això acabarà amb mi!

Viatjaré, més lluny que el vent,
Per conquerir el país del temps,
I així poder recuperar
Les hores de vida dolça que m'has robat

Els teus ulls em miren i bé saps que jo perdo el nord,
són la llum que em guia i quan sóc a la vora els tanques de cop

T'estic fumant sense filtre! Això em matarà
T'estic bevent sense diluir i això acabarà amb mi!

El meu cor a contracorrent
Obviant per fi els sentiments
Trobarà un lloc lluny del teu món
On fer del dolor sols un record



Comentaris

  • Un rock? un blues?[Ofensiu]
    Epicuri | 19-09-2009 | Valoració: 10

    una pregunta. Moltes preguntes. Les preguntes, obren preguntes; portes i més portes...a l'infinit.

    Fumar? fins a ben endins. Sense filtre! tots morim! però com?

l´Autor

el Tàvec

2 Relats

1 Comentaris

1098 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor