Terror al centre comercial

Era dissabte i a la Luci li havien enviat un missatge on deia que havia guanyat un premi d'aquells en els quals podies passar tot el dia al centre comercial i emportar-te tot el que volguessis de franc.

Era al passadís de moda del 3er pis quan el megàfon va sonar: "Falten 30 minuts per a tancar el centre".En sentir això la Luci va voler anar a inspeccionar l'ultim pis, l'únic que no havia visitat.
Va poder sortir del tripijoc de passadissos i per fi va arribar a l'ascensor. Va pujar i va tocar el botó del 7é pis. Una agradable musiqueta la va acompanyar fins al 6é pis, es va estranyar en veure que l' ascensor no pujava més. Com que havia deixat el carro abaix i no duia gaire pes, va decidir pujar al 7é pis per les escales. Va pujar les escales molt arrambada a la barana, ja que en aquell tram estaven una mica malmeses.

En arribar al pis va veure que era una mica estrany. Semblava com si s'hagués detingut el temps. Sense voler va trepitjar una sargantana que passava per allà. En aixecar la vista, fastiguejada, va veure, al fons del passadís una inscripció que deia: "Refugi antiaeri, 1936". Llavors va sentir un soroll darrere seu i es va girar de cop. Al fons del passadís hi havia un vellet, baix i esprimatxat, que, a poc a poc, s'anava acostant a la Luci. Ella, en veure que era molt prim i escanyolit, li va oferir un parell de castanyes cuites que tenia a la butxaca. L' avi no li va ni contestar. A l'acte, i amb una veu molt forçada va dir:-Que fas afora! Entra!-
En això la Luci li va contestar:-Sóc de compres senyor! I vostè? Que s' ha perdut?
El vellet, desconcertat va contestar:-De... De... Compres! Que ja s' ha acabat la guerra?!

La Luci no sabia que dir. Després d'una hora de xarrameca la Luci ja era al cas de tot. Resulta que aquest vellet havia entrat al refugi amb només 6 anys i encara no n'havia sortit. A l'estona, la Luci va cometre el greu error de preguntar-li de que s' havia esta alimentant tot aquell temps. El vellet, tot seré, li va contestar:-Quan vaig entrar aquí no estava sol... I ara és l'hora de sopar...


Pere Capdevila i Giavotto