Cercador
Terra
Un relat de: Arrano_Beltza- Compartir:
Il·luminat per la llum de la matina
Reneix, cop a cop, una nova flor,
Que en portarà d'altres.
Un florit constant que ans minvaren
Agredit amb grans dosis d'odi i enveja
I obligades a canviar de pell, d'essència.
A cops, les flors reben amb goig
El passat gloriós i l'ànima plena,
mai oblidades.
I a cops, s'han d'obrir pas entre les tenebres
Que resten a banda i banda del camí
Embrancant nostra fi utòpica.
On resplendeix l'astre in perenne
Tot guiant el camí dels quatre sagnats rius
Caminen aquestes flors, tot segant cadenes.
Comentaris
-
...[Ofensiu]AnNna | 12-08-2006 | Valoració: 7
Les flors han de mantenir-se vives i fer-se notar per sobre de totes les bardisses!
Benvingut a Relats, no t'havia llegit mai... T'he llegit els dos últims poemes i no els entenc gaire, però bé... jujuju!
Ets del 87, jovenet jovenet... volem carn joveee! :P [jo sóc del 88]
Res, que a veure si ens fem notar per aquí...
et passes pel meu raconet i m'agregues? :)
petonassos!
annna* -
Benvingut![Ofensiu]Far de Cavalleria | 10-12-2004
i molta lletra. Tota paraula ens transporta, a vegades, als indrets de qui escriu i altres cops a llocs cercats per qui escriu. Que no s'aturin mai aquests nostres rius.
l´Autor
4 Relats
7 Comentaris
4620 Lectures
Valoració de l'autor: 8.60