teràpia amb un toll d'aigua

Un relat de: Marc Freixas

un toll d'aigua d'una pluja...

confusió :

tristesa o alegria?


tristesa
si compares el toll d'aigua d'una pluja
amb unes llàgrimes d'alguns ulls

alegria
si compares el toll d'aigua d'una pluja
amb uns ulls que ploren de felicitat


el cel no en té la culpa!!


sóc jo
qui preocupat,
exagero un fet ben natural
per transformar-lo en un dubte emocional


no em decideixo... a mig camí de la realitat


ja trobaré la solució més endavant
quan facin afecte les pròpies classes mentals

Comentaris

  • m'hi apunto...[Ofensiu]
    ROSASP | 16-11-2005

    Moltes vegades Marc tot depén de com mirem les coses podem experimentar sensacions totalment diferents. És realment misteriosa aquesta percepció que pot canviar com de la nit al dia.
    Crec que cada moment és irrepetible i no es pot experimentar la mateixa sensació idèntica un altra vegada, les imatges que ens arriben al cervell es dibuixen amb nous matisos.
    És curiós, perquè el toll és el mateix. Som nosaltres qui som capaços de veure-ho mil formes en les aigües.
    Com podem passar en moments de l'esguard de l'alegria a la tristesa, qui s'hi amaga més endins d'aquesta mirada?

    De fet l'observació i allò que provoca ja és per si sola una mena d'autoteràpia...

    Ai, quin embolic que m'estic fent. T'he trobat a faltar, ets car de llegir darrerament!

    Una abraçada molt gran!

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872493 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.