teoria del fracàs # 41

Llepar-li les pilotes, el que més t'agrada. Estirat al llit, nu, amb la polla petita, m'acotxo als ous. És quan començo a treure la llengua, a allargar-la del tot. Primer els collons. Amunt. Avall. Entre les cames, aquella olor de suor. I al mig del paquet, perquè primer el notes, però no quan comença a tibar... Però, sobretot, xuclar cada ou: posar-me'l a la boca. Com me l'empasso i com surt. I perdre'm amb la llengua, on la carn comença a fer forat. Més que posar-hi el dit, ben mullat i a poc a poc, allargar-la tant com puc, i com de llis i com tremola. És quan comença a bavejar. Entre llavi i llavi, un rierol de bava espessa em fa perdre el cul. I somiqueja. Però, acostumat, encara no la hi té prou. L'agafo amb la boca, una perfecta o. Soleta s'hi adreça. Primer tota. Quan la saliva s'hi confon. Nu, descobert, la boca n'és plena. I aleshores algun dit se m'escola pel cony. M'aparto els pèls, els cabells, me'l poso a la boca i me'l follo tot. Un pont de saliva penja. Ejacula ben fort. I li passo, ben tou, ben calent, les escorrialles del capçot... Tant em fot. Però follar, el que és follar, ho deixo a les peixateres del mercat.